Finalitzades les festes nadalenques, em permeto escriure, sense el risc d'amargar a ningú aquestes celebracions religioses, lúdiques, i familiars, sobre un negoci que, entorn del Nadal, sol tenir grans beneficis. Em referesc al “negoci de la fam”.
Però, a què ve això? Allò que motiva aquestes línies és un article signat per Miguel G. Macho ( blog http://miguelgmacho.com/) que fa uns dies vaig llegir. Per una banda, em va alegrar comprovar que hi ha més gent crítica amb els “Bancs d'Aliments”. Estic plenament d'acord que es premiï fiscalment la contribució en doblers o espècies a ONGs, associacions, o fundacions, es dediquin al que es dediquin, amb el benentès que siguin finalitats legals i que no han de ser, en cap cas, la substitució de les obligacions que les administracions públiques tenen amb el benestar, en sentit ampli, de la ciutadania. Només pos un límit: Els fons destinats a l'eradicació de qualsevol episodi de fam o de la deficient nutrició infantil haurien de ser sempre públics. És a dir, les campanyes de recollida d'aliments les haurien d'organitzar únicament les administracions públiques i, òbviament, les aportacions privades a aquestes campanyes, haurien de tenir zero desgravacions fiscals. En cas contrari, es converteixen en un negoci.
D'altra banda, la lectura de l’article em va impactar per la contundència i claredat amb què s’explica aquest negoci. Miguel G. Macho ens informa que tota donació que es faci a un Banc d'Aliments, sigui en dobles o béns, desgrava fiscalment un 35% del total del valor de la donació directament sobre la quota íntegra de l'impost de societats, per tant, si una empresa dóna, posem pel cas, 1000 € en paquets d'arròs a preu de mercat, fiscalment té dret a reduir-se íntegrament un 35% de dits 1000 €, és a dir, 350 € en aquest cas, de la quota íntegra de societats que li toqui pagar com a empresa. Si el que fa la donació és un individu la desgravació és d’un 25% sobre l'IRPF. Aquesta deducció no pot superar el 20% de la base imposable en cap cas, però alerta: Quan es tracta de grans empreses donants d'aliments estaríem parlant de desenes de milions d'euros de possible deducció.
Miguel G. Macho il·lustra aquest sucós “negoci de la fam” amb l'exemple d'un dels socis més important de la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL): Carrefour. Resumidament el procediment és, amb dades extretes del seu Informe Anual de 2012, el següent: Els clients de Carrefour han comprat voluntàriament en els seus establiments 4.000.000 € en aliments (que no comprarien si no hi hagués campanya de recollida), que han donat en els punts de recollida del Banc d'Aliments, gestionats per voluntaris de FESBAL sense que aquestes persones cobrin un cèntim. Després, com l'empresa segueix la política que “per cada quilo que es dóna, ells en donen un altre”, Carrefour dóna aliments per un valor d'altres 4.000.000 € (és una xifra aproximada, perquè parlem de quilos, i són ells els que marquen els preus de les seves mercaderies, i no val el mateix un quilo d'arròs que un quilo de sardines enllaunades). Tinguin en compte, a demès, que aquests aliments són considerats comptablement com a pèrdues (menys beneficis, menys imposts a liquidar) i que, generalment, són productes excedents, és a dir, aquests que no entren al mercat per no fer descendir els preus per excés d'oferta, i que, a sobre, la gran empresa s'estalvia els costos per haver de desfer-se’n d'ells.
En conclusió: Carrefour fa una donació equivalent a 8.000.000 € i, com la donació íntegra la fa com a empresa, i no es computen els donants individuals, es desgravarà 2.800.000 € en la seva quota de l'impost de societats. Altres 4.000.000 € ja els va ingressar en caixa perquè els aliments donats es van comprar en els seus establiments. El resultat és que, de donar 4.000.000 € en aliments, Carrefour treu en net 6.800.000 €, entre vendes i deduccions, i sense explicar altres beneficis fiscals. Així van les coses!
La solidaritat no requereix desgravació fiscal. La caritat, encara que la practiqui l’Opus Dei (que controla la Federació Europea de Bancs d'Aliments), sí que necessita l'ajuda d'hisenda.
Publicat originalment a dBalears (11-01-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada