La primera lectura de l’any 2016 ha estat “Vida coetània” de Ramon Llull. Veritablement ha estat una relectura en un llibret amb una impecable introducció i edició a cura de Gabriel Ensenyat, il·lustrat amb miniatures del Breviculum (Manuscrit de la Biblioteca de Karlsruhe, Alemanya), i editat l’any 2014 per la murera Ensiola Editorial. “Vida Coetània” és considerada una de les primeres “autobiografies” conegudes d’un autor medieval i, alhora, els experts solen qualificar-la de petita obra mestra. No sóc expert en la matèria, ni prop fer-hi, però allò que m’impressiona d’aquest breu text és el llenguatge senzill i directe, i l’esperit gairebé aventurer que traspua aquesta obra dictada pel mestre Ramon Llull.
Sens dubte 2016, l’any que es commemora el setè centenari de la seva mort, serà un any de lectures i relectures de l’obra de Llull i, per tant, serà un any de noves experiències que ens permetran fer associacions de la literatura lul·liana amb el present. En llegir a “Vida coetània”: “... però sense deixar de pensar-hi amb pensament afligit, confià i es proposà que en endavant escriuria llibres, uns bons i els altres millors, successivament, contra els errors dels infidels. Això, però, ho tingué per inspiració divina, car quan es trobava reposat no era capaç de discernir com i de quina manera ell seria capaç d’ordenar els dits llibres sense tenir ciència, i pensant més endavant que tanmateix no en trauria cap profit. I encara més tard, observant que es trobava sol en una comesa tan gran, va concebre la idea d’anar davant el sant pare i els prínceps cristians a suplicar-los que promoguessin la creació de diversos monestirs on homes savis i literats estudiessin i aprenguessin la llengua aràbiga i de tots els altres infidels a fi que hi poguessin anar a predicar i exposar la veritat de la santa fe catòlica”, no m’he pogut estar d’associar aquestes paraules de Llull amb els bons i millors llibres d’ara mateix. Alguns escrits per gent que, aparentment, no té ciència, com ara “Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral” que, tot i ser Ernest Cañada l’autor, dóna veu a un grup de cambreres de pisos que es converteixen en les autèntiques autores i protagonistes del llibre, i d’altres escrits per persones molt sàvies, com per exemple “La formació d’una identitat. Una historia de Catalunya” de Josep Fontana, “Economia sense corbata: Converses amb la meva filla” de Ianis Varoufakis, “La locura del solucionismo tecnológico”, o “Democràcia, tecnologia i ciutat” de Evgeny Morozov. Són llibres que ens proporcionen bases teòriques per al desmuntatge ideològic del neoliberalisme, el nacionalisme espanyol, i la visió neocon de les TIC. Morozov insisteix en una idea que cada dia és més important: El repte que tenim davant nostre és com introduir la dimensió política en moltes d’aquestes transformacions que se’ns presenten com a purament tecnològiques.
Tinguin per segur que són llibres escrits per una comesa tan gran com la de construir un altre món més just socialment i ecològicament, però en cap cas per exposar cap “veritable fe”, ans al contrari: Amb l’única certesa que el pensament únic i la proclamació del fi de la història amb la imposició de l’ordre social neoliberal, el patriarcat del començament de segle XXI, i la unitat inamovible dels actuals estats nació, són una monumental falsedat. També és una gran falsedat el pensament hegemònic de bona part de l’establishment sobiranista segons el qual la independència de Catalunya només la pot liderar Artur Mas.
Òbviament no és el temps de crear monestirs, però potser sí que seria molt convenient la creació d’una xarxa internacional de think tanks que “estudiessin i aprenguessin la llengua” per a què els moviments socials i polítics puguin convertir en realitat allò que l’impulsor del moviment surrealista, André Breton, sintetitzà dient: “Les dues necessitats que jo pensava convertir en una sola: transformar el món, segons Marx, i canviar la vida, segons Rimbaud.”
En qualsevol cas, com la comesa és gran, hauríem de començar transformant casa nostra i canviar a millor la vida de la majoria dels illencs i les illenques. I, sobretot, siau feliços. Bon 2016!
Publicat originalment a dBalears (04-01-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada