La bretxa salarial entre homes i dones

Des de l'any 2011, el dia 22 de febrer se celebra, arreu de la Unió Europea, el Dia de la Igualtat Salarial entre dones i homes. Aquesta data -en la qual hi ha molt per reivindicar i més aviat poc que commemorar o celebrar- té com a referència una Resolució del Parlament Europeu de 2008 amb recomanacions destinades a la Comissió Europea sobre l'aplicació del principi d’ igualtat de retribució entre homes i dones. Cada 22 de febrer es vol, doncs, denunciar i sensibilitzar a tota la ciutadania sobre el fet que les dones i els homes no guanyen el mateix per la realització del mateix treball o de treballs d'igual valor, o, dit d'una altra forma, que les dones han de treballar més temps per guanyar el mateix que els homes, malgrat el desenvolupament normatiu i els avanços formals aconseguits en la igualtat de tracte i oportunitats en els últims anys.

A propòsit del 22 de febrer de 2016, un informe realitzat per UGT, que ha tingut el merescut ressò mediàtic, senyala que el salari mitjà de les dones a les Illes Balears era en 2013 de 18.998 euros anuals, mentre que el dels homes era de 22.584 euros, és a dir, existia una bretxa salarial a favor dels homes d’un 16%. L'informe d'UGT està fet amb total rigor, prenent com a font la darrera Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) (de 2013) que és, sens dubte, la font estadística més robusta en combinar informació d’Hisenda i de la Seguretat Social. No obstant això, a parer meu, l’ Enquesta d'Estructura Salarial presenta l’inconvenient del considerable retard temporal en el subministrament de les dades estadístiques. Un retard que, tot i ser un problema de gairebé totes les estadístiques estructurals de l’INE, s’agreuja en aquest cas quan, per a denunciar i sensibilitzar sobre la bretxa salarial entre homes i dones en 2016, s’han d’emprar dades de 2013.

Però hi ha una alternativa, que personalment m’agrada força com font d’informació, que ens permet emprar dades de 2014, i que no és una altra que la proporcionada per l’Agència Tributària amb l’ “Estadística de mercat de treball i pensions en les fonts tributàries”. Val a dir que aquesta estadística, que es publica una vegada a l’any (la corresponent a l’any fiscal de 2014 es va fer pública el dia 17 de novembre de 2015), és una recerca de caràcter censal basada en la Relació de Perceptors de Salaris, Pensions i Prestacions per Desocupació que presenten els ocupadors mitjançant la Declaració Anual de Retencions i Ingressos a Compte sobre Rendiments del Treball (Model 190). Per tant, és una informació força robusta en general, i, en particular, a l'hora de parlar de salaris formalment declarats a hisenda.

En el gràfic que acompanya a aquestes línies, es pot observar, bàsicament, el següent. i.- Tant a les Illes Balears, com al conjunt del regne d’Espanya, els salaris mitjans dels homes són superiors a la mitjana, mentre que els salaris de les dones són, en ambdós casos, inferiors. Hom pot intuir que són els salaris que cobren les dones els que tiren a la baixa el salari mitjà global. ii.- La bretxa salarial a Balears és en 2014 d’un 17,9% a favor dels homes, és a dir, per cada 100 euros de salari guanyats pels homes, les dones han guanyat 82 euros; mentre que aquesta bretxa salarial al conjunt de l’Estat és d’un 22,5%.

Aquesta bretxa salarial entre homes i dones reflecteix la discriminació i les desigualtats en el mercat laboral que afecten principalment a les dones. Però el fet que a Balears aquesta bretxa sigui un 4,6% menys que al conjunt d’Espanya té a veure, al meu entendre, amb causes complexes però que es podrien resumir en la conjunció de tres molt rellevants: a) En la mesura que la precarització del mercat laboral ha anat avançant, hi ha hagut una anivellació salarial a la baixa entre homes i dones. b) Amb la crisi, s'ha destruït molta ocupació masculina amb salaris mitjans/alts (en construcció, indústria i en serveis bancaris, etc. que treballaven tot l'any), i, a més a més, l'acceleració del procés de terciarització turística estacional ha estat un altre factor d'igualació a la baixa. c) El Salari Mínim –cobrat per moltes més dones que no homes- no ha deixat de perdre valor relatiu.

Quan el Parlament Europeu va aprovar la resolució que dóna origen al Dia de la Igualtat Salarial entre homes i dones, no s'havia iniciat l ’austericidi. A la vista dels resultats, és clar que fa falta un “Pla B per a Europa” que, en el cas que ens ocupa, permeti, almenys, reforçar la negociació col·lectiva, impulsar els Planes d'Igualtat a les empreses, des feminitzar l’ocupació a temps parcial, i augmentar considerablement el Salari Mínim per a complir la Carta Social Europea que estableix que el SMI ha de ser equivalent al 60% del salari mitjà.

Publicat originalment  a dBalears (22-02-2016)