Demà, com cada 28 d’abril, es commemora
el Dia mundial de la seguretat i la salut en el treball. Com cada any, a casa
nostra i arreu, hi haurà declaracions institucionals i actes sindicals. Em
sembla molt bé que se celebri aquesta jornada, però estaria millor si se
centrés a fer balanç de les polítiques actives de prevenció de riscos laborals
que les institucions, les empreses i els sindicats han implementat. No em
referesc únicament al fet que, en el millor dels casos, ens presentin unes
estadístiques, uns plans, o unes propostes. Desig que aquest dia sigui el de
“rendir comptes” sobre les coses concretes que s’han fet perquè la gent deixi
d’emmalaltir i morir en el lloc de treball. En l’àmbit insular crec que seria
necessari fer balanç de l’últim any sobre: Les malalties professionals que
s’han reconegut, els hotels que han adaptat ergonòmicament el treball a les
habitacions, i, sobretot, saber com evoluciona la
investigació sobre els dos treballadors que, el passat 22 de setembre, van
morir a les obres d’un hotel en construcció a s´Arenal de Palma, i conèixer les
mesures que s’han pres, a tots els nivells, perquè un accident d’aquestes
característiques no torni a succeir.
Tanmateix, cada any que passa, això de
“la seguretat i la salut en el treball” em sembla més un de tants eufemismes
neoliberals. Per què? Doncs perquè per a que hi hagi seguretat de debò en el
lloc de treball ha de ser segur el treball en si. En un context de precarietat
laboral estructural, parlar de seguretat és una fal·làcia! D’igual manera,
parlar de “salut en el treball” és una altra fal·làcia. Del que cal parlar és
de salut pública i de qualitat. Per ventura les malalties de les cambreres de
pisos dels hotels no són una autèntica, però no reconeguda, epidèmia de salut
pública? En aquest sentit, no és cosa intranscendent, que la OIT proposi, en
l’estudi “Estrès en el Treball: Un repte col·lectiu” publicat amb motiu
de la jornada del 28 d’abril d’aquest any, “promoure en col·laboració amb l’OMS
un enfocament integral a escala mundial, combinant la salut en el treball i la
promoció de la salut per al benestar dels treballadors”.
En fi, com diumenge passat es van
complir tres anys d’aquell fatídic dia en el qual més de 1.100 treballadors i
treballadores morissin a la fàbrica Rana Plaza (Bangla Desh) sense que, en el
capitalisme global, la situació de la seguretat laboral hagi millorat
substancialment, em semblaria més oportú considerar el 28 d’abril com Jornada Internacional de commemoració dels
treballadors morts i ferits. En molts indrets del
món, no emmalaltir ni morir treballant per a viure és un autèntic oxímoron. Per
això em sembla que és una bona causa d’un nou internacionalisme proletari.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (27-IV-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada