Persones sense drets

És mal de fer qualificar de digna una societat que no garanteix a tothom els drets humans. Altrament dit, la dignitat d'una col·lectivitat depèn del grau d'efectivitat, entre altres normes, del Pacte Internacional de Drets Socials i Culturals (article 6), la Carta Social Europea (article 1), la Constitució espanyola (article 35) o l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (article 13).

Un d'aquests drets que dignifica una societat és, sens dubte, el dret al treball, car en el sistema econòmic actual –i en absència de polítiques predistributives per garantir el dret a l'existència material de tothom mitjançant una Renda Bàsica– l'ocupació retribuïda, en teoria, ha de garantir els ingressos suficients per assolir un nivell adequat (digne) de vida. Val a dir que totes les estimacions serioses calculen que un poc més del 75% de la renda disponible a les llars de les Illes Balears –i en el conjunt del Regne d'Espanya– procedeix del treball remunerat. Hom pot concloure, doncs, que les persones en desocupació i els treballadors i treballadores pobres, víctimes de la precarietat laboral, d’una política de devaluació salarial i de les retallades en la protecció per desocupació, són persones sense drets.

Segons l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2015, que es va fer púbica dimarts passat i que fixa el llindar de risc de pobresa en uns ingressos anuals de 8.011 € en llars d'una persona i de 16.823 € per a llars de dues persones adultes i dues menors, les persones sense drets econòmics –o amb drets econòmics de baixa intensitat– són les dones i els homes que es troben en alguna o diverses d'aquestes situacions: 1. El 21,7% (la taxa més alta de l'últim quinquenni) de la població està en risc de pobresa, és a dir, tenen uns ingressos que no arriben al llindar de risc de pobresa. 2. El 26,3% (23,8% l'any anterior) de persones està en risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE, que és l'homologat a la UE i incorpora elements de qualitat en l'ocupació). 3. El 16,5% i el 19,9% de llars tenen, respectivament, moltes dificultats i bastants dificultats per arribar a fi de mes. 4. El 7,5% de llars no poden permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada (és a dir, que pateixen pobresa energètica). 5. El 38,1% de llars no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes (ni tan sol les derivades, posem per cas, d’una malaltia). En fi, paga la pena fer cas de l'OIT que, en el seu recent ‘Informe 2016 de perspectives socials i de l'ocupació en el món’, ens adverteix que a Europa s'ha registrat un augment de la pobresa i que, per revertir la situació, cal transformar l'ocupació per eradicar la pobresa.

Però el dret a una vida adequada (digna) rau també en la possibilitat de tenir cobertes necessitats bàsiques, com ara l'habitatge, l'alimentació, el vestit, la cultura, l'educació i la sanitat. Hom pot afirmar que són llars sense drets o amb drets força dèbils, per exemple: el 17,5% de llars que han tingut problemes en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca, lloguer, etc.); el 38,8% que no pot permetre's anar de vacances ni una setmana a l'any; el 2,7% que no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, o les que sense drets econòmics tenen dificultats per exercir els drets de salut (copagaments) i educació (activitats extraescolars, programes de reforç, etc.).

En conclusió, l'ECV de 2015 ens mostra que la de les Illes Balears és una societat en la qual a una part important de la seva gent se'ls nega d'arrel o en plenitud els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC). Tal vegada és arribada l'hora de preocupar-nos per l'evolució de les persones sense drets, com l'establishment ho fa amb el PIB, la productivitat o l'arribada de turistes. No seria mala cosa que la societat civil illenca engegués un Observatori Balear dels DESC. Si més no, ens faria una societat un poc més digna, perquè es preocuparia pels drets de la seva gent.

Publicat originalment al Ara Balears 29-V-2016