Per què parlen de creació d'ocupació quan el que es crea és precarietat?

Cua per accedir a la CAEB per lliurar el curriculum per Primark

El dijous de la setmana passada es van publicar les dades d'atur registrat i d'afiliacions a la Seguretat Social. Com cada mes, es va produir una gran falta de rigor consistent en parlar de creació d'ocupació, quan el que es crea és precarietat laboral; i de descens de l'atur, quan el que descendeix és la taxa de cobertura de la prestació per desocupació, i la confiança en el SOIB com a instrument de recerca d’ocupació. La inexactitud va assortir, una altra vegada, l'efecte desitjat, i la majoria dels titulars dels mitjans de comunicació van ser, diguem-ho suaument, enganyosos. Per exemple, Ultima Hora titulà en portada i amb gran tipografia "Baleares logra un récord histórico de empleados en un mes de mayo", Diario de Mallorca destacava "Baleares lidera la creación de empleo y bajada del paro en mayo", l'Ara Balears afirmava que "Les Balears registren el descens més gran de l'atur al mes de maig", o la Cadena SER obria els seus informatius amb el següent titular: "Baleares lidera la creación de empleo y bajada del paro en mayo". Va haver-hi les excepcions que confirmen la regla, com ara el dBalears, que van donar una informació més ponderada. En qualsevol cas, els missatges de descens d'atur i creixement d'ocupació van quedar ben difosos i, una vegada més, es van presentar les dades incorrectament. Per què?

I.- Perquè l'única font seriosa, rigorosa, i homologada, en l'àmbit de la UE i internacionalment, per a mesurar la situació de desocupació i ocupació és l'Enquesta de Població Activa (EPA). Els registres dels serveis públics d'ocupació (en el nostre cas el SOIB) i de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) estan pensats per a assumptes administratius i no estadístics.

II.- S'insisteix a assimilar mimèticament la xifra mitjana d'Afiliacions a la Seguretat Social amb persones que estan treballant. S'oblida que en les notes metodològiques per interpretar aquest registre es pot llegir: "...ha d'indicar-se que el nombre d'afiliats no es correspon necessàriament amb el de treballadors, sinó amb el de situacions que generen obligació de cotitzar; és a dir, la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com a situacions de cotització tingui...". És a dir, a tall d'exemple, les persones que treballen, com s'ha denunciat aquests dies, en una situació de gran precarietat en els serveis de handling de l'aeroport de Son Sant Joan que, per treure's un sou de mileurista, han de recórrer a la multicontractació (dos i tres contractes amb diferents empreses subcontractistes d'AENA) es comptabilitzen com dues o tres persones treballant. Gairebé tothom coneix a algú que està contractat en diverses empreses per realitzar jornades tan curtes que, fins i tot acumulant dues o tres feines mal remunerades, no completen una jornada de durada suficient per a cobrar un salari decent. En definitiva, és molt dubtós que hagi crescut el nombre de persones treballant remuneradament. Allò que és més versemblant és que, en un context de creixent temporalitat i parcialitat extrema (contractes de menys d'una setmana de durada i jornades parcials de fins a 2 hores diàries), el que ha crescut siguin les "situacions que generen obligació de cotitzar".

Val a dir que la mitjana de cotitzacions a la Seguretat Social de maig de 2016 va ser de 493.562, la més alta de, almenys, els últims tretze anys, i superior als mesos de maig dels anys del boom de grandioses obres públiques, de l'auge de la bombolla immobiliària i del creixement demogràfic desbocat; tot això amb una temporalitat extrema molt menor que l’actual,  i amb una regulació del contracte a temps parcial que impedia els actuals abusos. Si algú pensa que aquesta dada d'afiliacions es correspon amb el de gent treballant, li convé llegir (o rellegir) la novel·la de Javier López Menacho, "Yo, precario" per recordar la col·lecció de "treballs" ["situacions que generen obligació de cotitzar"], que ha de tenir el personatge per, en el millor dels casos, arribar a fi de mes amb moltes dificultats.

III.- La xifra d'atur registrat del mes de maig 2016 va ser de 49.986 persones, registrant-se un descens mensual de -14,5%, i de -15,0% en termes interanuals. Vol dir això que la població illenca que necessita i cerca treball remunerat ha baixat? En un context de baixada de la prestació per desocupació (de les persones registrades com aturades en el mes de maig d'enguany, només el 42,1% cobra alguna prestació), i de poquíssima eficiència en la intermediació laboral (unir oferta amb demanda d'ocupació) del SOIB, l'interès per la inscripció en el fitxer de "atur registrat" descendeix vertiginosament. Avui la gent que necessita i cerca treball remunerat ho fa molt majoritàriament pels portals digitals i sistemes privatitzats de cerca d'ocupació. Valgui com a exemple que el 19 de maig es van produir cues de més de 500 persones en les oficines de la CAEB per a participar en una selecció de personal per treballar en la nova tenda de Primark. Aquestes persones eren aturades registrades? No tenien per què ser-ho. De fet de la gent que conec que va fer cua per aconseguir un contracte per treballar (en unes precàries condicions) en el comerç de matriu xinesa, una part no han estat inscrites en el SOIB en la seva vida, i una altra part deixà d'estar-hi en finalitzar les seves prestacions per desocupació.

En fi, no entenc perquè alguns s'entesten a parlar de creació d'ocupació i de descens de l'atur, quan el que es crea és precarietat laboral i social, i el que descendeix és la cohesió social i la igualtat. Així ens va, batem rècords d'explotació laboral i n’hi ha que no aturen de bravetjar!

Publicat originalment a dBalears (06-VI-2016)