Dissabte passat es va presentar públicament el manifest #SenseLimitsNoHiHaFutur, signat ja per més de mil cent persones d’arreu de les Illes Balears. El grup impulsor feia una crida a la societat illenca per a què el signi (aquí) –cosa que sembla s’està aconseguint- i es mobilitzi, alhora que es reclama als governants "una resposta a l'altura de la crisi social i ecològica que vivim".
És, sens dubte, un toc d'atenció als governs municipals, insulars i, sobretot, al de la Comunitat Autònoma. Em sembla pertinent recordar que a l'Acord de Governabilitat per a les Illes Balears, signat per les forces polítiques de l'actual majoria parlamentaria que donen suport al govern, s'afirma que "davant l'obligació de deixar als nostres fills unes Illes Balears en millors condicions que les que vàrem rebre, hem de treballar en la salvaguarda del territori, del paisatge, del patrimoni natural, de la sostenibilitat a les Illes Balears...". És, idò, escaient exigir celeritat en l'aplicació de les mesures acordades en aquest apartat dels citats acords o, dit en paraules del manifest, cal "un canvi de ritme en les polítiques que afecten el territori".
Però, tanmateix, el fet essencial és fer camí de debò en el canvi de model de creixement actual que, com s'afirma molt encertadament en el manifest #SenseLimitsNoHiHaFutur, està basat en "una economia de demanda infinita que no preveu límits" que "ens arruïna ecològicament i ens empobreix". Altrament dit, seguir amb l'actual model és quelcom semblant a la irresponsabilitat organitzada [per les elits productivistes-turístiques] que el sociòleg alemany Ulrich Beck explicava a finals del segle passat, alhora que proposava, com a antídot a aquesta irracionalitat, allò que anomenava "il·lustració ecològica".
És evident que, conscientment o inconscientment, en bastants àmbits polítics, socials, i mediàtics, hi ha un cert miratge en relació a la capacitat infinita de generació d'ocupació del "tot turisme". Fixin-se que, com a conseqüència dels rècords turístics de l'any passat i d'enguany, des del govern i des de la majoria de mitjan de comunicació s'emfatitza sobre algunes dades quantitatives del nostre mercat laboral, mentrestant els discursos i relats sobre, posem per cas, la fugacitat de la contractació laboral, la pobresa laboral, o les situacions -com la de les Illes Balears- de creixements turístics sense creixements equivalents d'ocupació han, gairebé, desaparegut o s'han convertit en col·laterals. Vol dir això que la súper massificació turística de 2015 i 2016 ha fet bona la Reforma Laboral del PP que, abans de l'estiu de l'any passat, era considerada, amb tota la raó del món, pels que ara governen una mena de màquina de triturar a l'engròs drets laborals? El que és cert i segur és que, com bé s'afirma en el manifest presentat abans-d'ahir: "Els rècords turístics però, no reverteixen actualment en una millora de les condicions de vida de la majoria de la gent. El preu dels habitatges, dels lloguers i certs productes bàsics pugen i pugen, mentre els sous, la renda familiar i els drets laborals baixen". Tinc per segur que, o capgiram això, o d' “èxit” en “èxit” turístic, serem una societat amb més –i més punyent– desigualtat.
Com es capgira un model de creixement com l'illenc, amb els minsos instruments d'autogovern que disposam? Doncs, com a mínim, amb la conjuminació de: a) Iniciar de debò un procés de transició cap a un model més de desenvolupament i manco de creixement. En aquesta transició és clau donar tot el suport possible a les alternatives econòmiques al marge del turisme i, sobretot, avançar "cap a la sostenibilitat, conscients que sols s'aconseguirà reduint els futurs creixements residencials i turístics." b) Guanyar capacitat d’autogovern -en la perspectiva de guanyar sobirania- amb el desenvolupament de l’ordenació i planificació de l’activitat econòmica de les Illes Balears i batallar de valent per a fer efectiva la participació del Govern de les Illes Balears en la cogestió dels aeroports. És a dir, aplicació real dels articles 31.6 i 32.15 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Encara som a temps. Però, com ens fan viure molt per sobre de les possibilitats ecològiques d'aquestes illes i, com les elits ens volen fer creure que no hi ha alternativa al més i més creixement, permeteu-me que recordi aquella jota popular aragonesa que diu: "Al empezar el Diluvio / todos estaban alegres, / diciéndose unos a otros: / ¡qué buen año va a ser éste!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada