CETA: La imminent usurpació de drets

Ja ho deia Susan George en el seu llibre publicat l'any passat i titulat: Los usurpadores. Cómo las empresas transnacionales toman el poder: "Temen que el TTIP pueda convertirse en una repetición del AMI, el Acuerdo Multilateral de Inversiones que colapsó en 1998, cuando las protestas ciudadanas llevaron al gobierno francés a retirarse y otras naciones le siguieron." I afegia, tot comparant el TTIP amb un vampir, "... recordad a Drácula, que no puede soportar la luz del día. Cuanto más sabe la gente, más se resiste y más profundamente le clava la estaca en el corazón del vampiro." Doncs bé, les negociacions entre la UE i els EUA del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès,Transatlantic Trade and Investment Partnership) no passa pel seu millor moment.

Les filtracions dels seus continguts, el treball d'alguns grups polítics en el Parlament Europeu i un ampli i plural moviment de resistència a un costat  i a l'altre de l'Atlàntic,  han aconseguit que l'opinió pública conegués els perills d'aquest tractat i es mobilitzés fins al punt de fer trontollar aquestes negociacions. La del TTIP no és, ni d'aprop fer-se, una batalla guanyada, però està ben encaminada perquè guanyi la gent no estrictament rica, la democràcia, i la decència.

Hi ha, no obstant això, batalles menys encaminades i que, alhora comporten perills que són imminents: El Govern espanyol en funcions vol donar i llum verda al CETA en la Cimera Europea dels pròxims dies 18 i 21 d'octubre.

¿Què és el CETA? És l'Acord Econòmic i Comercial Global, és a dir l'acord de lliure comerç transatlàntic entre la Unió Europea i el Canadà. Altrament dit el CETA, és el TTIP canadenc.

Val dir que TTIP, CETA -i Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comerç de Serveis- són tractats comercials de nova generació suposadament de "lliure comerç" però que veritablement reinterpreten i formalitzen el poder de les multinacionals mitjançant la utilització dels usos i costums internacionals, les normes dels estats nacionals, i el conjunt de contractes, convenis, tractats i normes de comerç i inversions de caràcter multilateral, regional i bilateral, les decisions dels tribunals d'arbitratge i el Sistema de Solució de Diferències (ISDS) de l'Organització Mundial del Comerç. És a dir, aquests tractats són, sens dubte, la plasmació practica i jurídica del que es coneix com a "Lex mercatoria", o més aviat com l'han definit Juan Hernández Zubizarreta i Pedro Ramiro: "Nueva lex mercatoria" que no és una altra cosa que la rendició de la democràcia amb impuls igualitari davant el poder gairebé omnímode de les multinacionals.

Tot allò que s'ha dit sobre els continguts i conseqüències del TTIP és  aplicable, fil per randa,  al CETA que, insistesc, el govern del PP de Mariano Rajoy (al que sembla que el PSOE facilitarà que segueixi governant) vol aprovar en la cimera de la UE que se celebrarà en uns dies. És fonamental tenir en compte que les multinacionals nord-americanes utilitzarien el CETA a través de les seves filials canadenques per tenir accés al mercat europeu, i es produiria un efecte que alguns han anomenat del "Cavall de Troia d'un TTIP fallit". És a dir, seran imminents els efectes sobre la privatització dels serveis públics; els efectes desastrosos sobre les PIMES i les explotacions agràries i ramaderes locals; els segurs efectes nocius sobre la salut humana, animal i vegetal, i sobre el medi ambient.

Sol ser habitual que aquestes col·laboracions dels dimecres en El Periscopi de la Fundació Gadeso, les meves reflexions i comentaris girin, prioritàriament, entorn de l'àmbit laboral. Aquesta no serà una excepció: Amb aquests tractats els usurpadors han dissenyat una operació de gran envergadura -i de molta complexitat de tècnica jurídica- per a la degradació més gran dels drets laborals i socials que s'hagi produït a Europa. El dret laboral europeu, el nostre Estat del Benestar, i l'objectiu de la plena ocupació -o almenys del que queda de tot això després dels anys de austericidi- és considerat per al "lliure comerç de nova generació" com una “Barrera No Aranzelària” que ha de caure àdhuc a costa d'una monumental transferència de renda des del treball al capital com mai i, d'aquesta manera, aprofundir en l'economia de la desigualtat extrema.

Per entendre millor el que ens estem jugant en aquest àmbit dels drets laborals i socials, i, alhora, per ajudar-nos a desfer l'embull de picaplets que, per intentar dissimilar l'expropiació,  s'ha teixit en tractats com ara el TTIP o el CETA, permeteu-me que els recomani la lectura de "El CETA al descubierto: Las consecuencias del tratado entre la UE y Canadá sobre los derechos sociales" que signen Adoración Guzmán i Jorge Conesa.  

Però mentre ho llegeixen, si és el cas, no oblidin que quests dies s'han convocat nombroses mobilitzacions arreu d'Europa per aturar aquests tractats i, específicament contra l'aprovació imminent del CETA. A casa nostra la Plataforma No al TTIP Mallorca ha convocat a la ciutadania a una concentració i cadena humana, el dissabte vinent, 15 d'octubre, a les 18 hores, davant la Delegació del Govern espanyol a Palma (carrer Constitució); a Menorca s'ha convocat, el mateix dissabte 15 d'octubre a les 19,00 hores, una manifestació des de la Plaça Esplanada de Maó; i a Eivissa es desenvolupen diverses activitats durant tota la setmana. Hi esteu tots i totes convocats i convocades. Queda dit!

Publicat originalment a El Periscopi ( 12-X-2016)