Ja ho deia Susan George
en el seu llibre publicat l'any passat i titulat: Los
usurpadores. Cómo las empresas transnacionales toman el poder: "Temen que el TTIP pueda convertirse en una repetición del AMI, el Acuerdo Multilateral de Inversiones que colapsó en
1998, cuando las protestas ciudadanas llevaron al gobierno francés a retirarse y otras naciones le siguieron." I afegia, tot
comparant el TTIP amb un vampir, "... recordad a Drácula, que no
puede soportar la luz del día. Cuanto más sabe la gente, más se resiste y más profundamente le clava la estaca en
el corazón del vampiro." Doncs bé, les
negociacions entre la UE i els EUA del Tractat Transatlàntic de Comerç i
Inversions (TTIP per les seves sigles en
anglès,Transatlantic Trade and Investment Partnership)
no passa pel seu millor moment.
Les filtracions dels seus continguts, el treball d'alguns
grups polítics en el Parlament Europeu i un ampli i plural moviment de
resistència a un costat i a l'altre de
l'Atlàntic, han aconseguit que l'opinió
pública conegués els perills d'aquest tractat i es mobilitzés fins al punt de
fer trontollar aquestes negociacions. La del TTIP no és, ni
d'aprop fer-se, una batalla
guanyada, però està ben encaminada perquè guanyi la gent no estrictament rica,
la democràcia, i la decència.
Hi ha, no obstant això, batalles menys encaminades i que,
alhora comporten perills que són imminents: El Govern espanyol en funcions vol
donar i llum verda al CETA en
la Cimera Europea dels pròxims dies 18 i 21 d'octubre.
¿Què és el CETA? És l'Acord Econòmic i Comercial Global, és
a dir l'acord de lliure comerç transatlàntic entre la Unió Europea i el Canadà.
Altrament dit el CETA, és el TTIP canadenc.
Val dir que TTIP, CETA -i Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comerç de Serveis- són tractats
comercials de nova generació suposadament de "lliure comerç" però que
veritablement reinterpreten i formalitzen el poder de les multinacionals
mitjançant la utilització dels usos i costums internacionals, les normes dels
estats nacionals, i el conjunt de contractes, convenis, tractats i normes de
comerç i inversions de caràcter multilateral, regional i bilateral, les
decisions dels tribunals d'arbitratge i el Sistema de Solució de Diferències (ISDS) de l'Organització Mundial del Comerç. És a dir, aquests tractats són, sens dubte,
la plasmació practica i jurídica del que es coneix com a "Lex
mercatoria", o més aviat com l'han definit Juan Hernández
Zubizarreta i Pedro Ramiro: "Nueva lex mercatoria"
que no és una altra cosa que la rendició de la democràcia amb impuls igualitari
davant el poder gairebé omnímode de les multinacionals.
Tot allò que s'ha dit sobre els continguts i
conseqüències del TTIP és aplicable, fil per randa, al CETA que,
insistesc, el govern del PP de Mariano Rajoy (al que sembla que el PSOE
facilitarà que segueixi governant) vol aprovar en la cimera de la UE que se
celebrarà en uns dies. És fonamental tenir en compte que les multinacionals
nord-americanes utilitzarien el CETA a
través de les seves filials canadenques per tenir accés al mercat europeu, i es
produiria un efecte que alguns han anomenat del "Cavall de Troia d'un TTIP fallit". És a dir, seran imminents els
efectes sobre la privatització dels serveis públics; els efectes desastrosos
sobre les PIMES i les explotacions agràries i ramaderes locals; els segurs
efectes nocius sobre la salut humana, animal i vegetal, i sobre el medi
ambient.
Sol ser habitual que aquestes col·laboracions dels
dimecres en El Periscopi de la Fundació Gadeso, les meves reflexions i comentaris girin,
prioritàriament, entorn de l'àmbit laboral. Aquesta no serà una excepció: Amb
aquests tractats els usurpadors han dissenyat una operació de gran envergadura
-i de molta complexitat de tècnica jurídica- per a la degradació més gran dels drets
laborals i socials que s'hagi produït a Europa. El dret laboral europeu, el
nostre Estat del Benestar, i l'objectiu de la plena ocupació -o almenys del que
queda de tot això després dels anys de austericidi- és considerat per al "lliure
comerç de nova generació" com una “Barrera No Aranzelària” que ha de caure
àdhuc a costa d'una monumental transferència de renda des del treball al
capital com mai i, d'aquesta manera, aprofundir en l'economia de la desigualtat
extrema.
Per entendre millor el que ens estem jugant en aquest
àmbit dels drets laborals i socials, i, alhora, per ajudar-nos a desfer
l'embull de picaplets que, per intentar dissimilar l'expropiació, s'ha teixit en tractats com ara el TTIP o el CETA, permeteu-me que els recomani la lectura de
"El CETA al descubierto: Las consecuencias del
tratado entre la UE y Canadá sobre los derechos sociales" que signen Adoración Guzmán i Jorge Conesa.
Però mentre ho llegeixen, si és el cas, no oblidin que quests dies s'han convocat
nombroses mobilitzacions arreu d'Europa per aturar aquests tractats i,
específicament contra l'aprovació imminent del CETA. A casa nostra la Plataforma No al TTIP Mallorca ha convocat a la ciutadania a
una concentració i cadena humana, el dissabte vinent, 15 d'octubre, a les 18
hores, davant la Delegació del Govern espanyol a Palma (carrer Constitució); a
Menorca s'ha convocat, el mateix dissabte 15 d'octubre a les 19,00 hores, una
manifestació des de la Plaça Esplanada de Maó; i a Eivissa es desenvolupen
diverses activitats durant tota la setmana. Hi esteu tots i totes convocats i
convocades. Queda dit!
Publicat originalment a El Periscopi
( 12-X-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada