Desestacionalitzar sense límits és insostenible

Foto original de Miguel Morey Colomina

Hi ha propostes que són veritablement absurdes. En aquest cas em referesc a la proposta de la Junta d’Andalusia de proposar al Govern d’Espanya que redueixi les quotes a la Seguretat Social que paguen els hotels que romanguin oberts a l’hivern, una demanda que sembla ha presentat als governs del País Valencià i de les Illes Balears perquè “se sumin” a aquesta iniciativa. Em preocupa el silenci del Govern de les Illes Balears sobre aquest assumpte. No té opinió? La té però no la fa pública? En l’hipotètic cas que la posició fos favorable seria un autèntic escàndol que no faria més que incrementar el nivell de turismefòbia creixent en la ciutadania illenca.

Algunes preguntes gens ocioses són: Per què cal “ajudar” a un sector que gaudeix d’una situació de mercat immillorable? Per què s’ha d’ajudar als hotelers en l’època que tenen alguna dificultat de mercat i no a altres empresaris que, lògicament, també tenen alts i baixos en la seva activitat econòmica? Només l’hotelera és una activitat estacional? A què ve aquest disbarat discriminatori?

Però la pregunta clau és la següent: Per ventura el problema de les empreses -hoteleres o no- són els costos salarials derivats de les cotitzacions socials? Evidentment, no. Si fos així, allò que seria lògic seria debatre una reducció general de cotitzacions a la Seguretat Social, i, en tot cas, augmentar la cotització de les empreses estacionals. No sembla just que el major i, sobretot, més fàcil benefici empresarial tingui una menor contribució al finançament de la Seguretat Social.

En una conjuntura de dificultats financeres per a la garantia de les pensions públiques no sembla el millor moment -si és que n’hi ha algun, de bon moment- per plantejar aquesta reducció selectiva de cotitzacions socials. Val a dir que, segons el professor de Dret del Treball de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid, Borja Suárez Corujo, “les actuals dificultats de finançament de les pensions no tenen res a veure amb defectes de disseny –entesos aquí com a excessiva generositat– del sistema de Seguretat Social. Més aviat, el desequilibri financer respon a la fortíssima destrucció d’ocupació provocada per la crisi econòmica i a les receptes ‘austericides’ que han prioritzat la lluita contra el dèficit públic sobre la recuperació del mercat laboral. La millor prova de la naturalesa conjuntural d’aquests condicionants és que, si ara tinguéssim el nivell d’afiliació i de salaris de 2008, la Seguretat Social gaudiria d’un folgat superàvit”. Afegiria que la política del PP de subvencions a balquena per a gairebé totes les contractacions no ajuda a la bona salut financera de la caixa de les pensions. La proposta de la Junta d’Andalusia no és una altra cosa que ploure sobre el mullat d’aquesta lògica perversa d’abaratir els costos laborals.

En qualsevol cas, el que em sembla més absurd és la lògica de la proposta andalusa car ve a dir-nos que desestacionalitzar l’activitat turística equival a augmentar el nombre de turistes d’hivern. És a dir, es proposa desestacionalitzar sense posar límits. Per això, esper i desitj que el Govern de les Illes Balears no faci ni cas a aquesta proposta i, alhora, comenci a dir –i actuar en conseqüència- que la famosíssima desestacionalització no pot ser una operació d’augment de la xifra anual d’arribades de turistes, perquè aquesta és una opció ecològicament insostenible.

Publicat originalment a El Periscopi  (11-I-2017)