Doncs no, no em vaig a treballar al Parlament

El dissabte, mentre em manifestava cridant "A Mallorca també volem acollir", diverses persones amigues em van demanar si era certa la meva imminent incorporació a l'equip del President del Parlament de les Illes Balears, Balti Picornell. Em van comentar que existia aquest rumor... El dilluns d'aquesta setmana vaig participar en el programa TOT-4 del Canal 4 TV i un dels altres participants en el debat em va donar gairebé l'enhorabona per la meva incorporació a tasques institucionals, sempre en l'equip de la presidència del Parlament. No em va sorprendre en absolut. Tinc la suficient experiència -qüestió d'edat- per saber que en aquestes coses la discreció és un impossible.

És cert que fa uns dies vaig rebre, per part d'algunes persones de Podem, la proposta de formar part del Gabinet del President del Parlament de les Illes Balears. Una proposta que -encara que pel que sembla mai ha estat oficial- avui he rebutjat a les persones que me van fer la proposta.

M'interessa que quedin clares dues coses a aquests amics i amigues -alguns d'ells i d'elles companys i companyes de moltes i velles lluites- que sabien de la proposta:

1. Mai m'ha interessat la meva inclusió en cap procés de selecció de "perfils", ni participar en res semblant a un "càsting". Si vaig atendre amb interès la proposta d’incorporació que se'm va fer, va ser únicament per compromís amb una institució tan transcendent del nostre minso autogovern com és el Parlament. 2. Agraesc sincerament a les persones que van pensar en mi per a què treballés amb l'equip del President del Parlament de les Illes Balears. Potser haguera estat una interessant experiència. Molta, però molta sort i encets, President Balti!

El meu futur vital immediat està doncs, en lo mateix que ha estat en aquests últims anys: La reflexió, la recerca, l'opinió, els moviments socials... sempre intentant empènyer per a què aquest petit país sigui més lliure i just socialment i mediambientalment. Seguir en la lluita, encara que sigui modestament i amb més d'una contradicció, per fer realitat l'eslògan d' un altre món i unes altres illes són possibles i necessaris, és part importantíssima de la meva vida. Pel que fa a la meva vida professional o laboral, són figues d'un altre paner que ara no ve al cas. En qualsevol cas, com no se sap mai si les oportunitats d’assumir altres reptes es repetiran, seguiré tenint sempre ben present les sàvies paraules de Joan Maragall en el seu magnífic poema "Elogi del viure":

“Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeixautomàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universalsnomés per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva”.