Aquest divendres passat es va
estrenar a Palma "In
the same boat" ("En el mateix vaixell"), un documental
dirigit per Rudy Gnutti que tracta alguns dels grans temes de la humanitat: la
bogeria d'un creixement infinit en un planeta finit, la feridora desigualtat
social provocada per la globalització neoliberal, i, singularment, l'escassetat
d'ocupació remunerada a causa del procés accelerat de digitalització i
robotització de, cada vegada, més processos productius i de prestació de
serveis, i, fins i tot, dels avanços de la intel·ligència artificial.
Les intervencions de personatges
tan emblemàtics com ara el sociòleg, que fa pocs ens va deixar, Zygmunt Bauman,
o l'expresident d'Uruguai, José Mújica, i d'experts d'alt nivell, com ara Tony
Atkinson, Rutger Bregman, Erik Brynjolfsson, Mauro Gallegati, Nick Hanauer,
Serge Latouche, Mariana Mazzucato, o Daniel Raventós, i amb la col·laboració
especial de l'actor Àlex Brendemühl, descriuen un vaixell -com a metàfora de la
humanitat- que navega amb un rumb, si més no, incert. Però, alhora, a la
pel·lícula es planteja, amb tota claredat i contundència, que, si ens posam a
remar cap a un altre horitzó, és possible un món millor, més just socialment i
mediambientalment.
El cas és que, després de la
projecció de la pel·lícula, que estarà en cartellera al Cine Ciutat almenys
tota aquesta setmana, vaig tenir el privilegi de fer la introducció al debat
posterior. I, com la primera part de "In the same boat" gira entorn
de la convicció "que és ridícul que els polítics segueixin prometent la
plena ocupació" –una idea que el seu director ha exposat en més d'una
ocasió i que jo compartesc- em vaig centrar, per una banda, a raonar que
qualsevol promesa de plena ocupació amb la capacitat de productivitat
tecnològica actual és demagògia pura si volem seguir vivint en aquest Planeta;
i, per una altra banda, en la defensa, que en la pel·lícula es fa, de la
proposta de Renda
Bàsica (RB) que, a més de garantir la llibertat material per a tothom,
faria veritablement factible una autèntica organització social basada en el repartiment
del treball, tant de l'assalariat com del reproductiu.
Per evitar malentesos, convé
aclarir a l'eventual públic de la pel·lícula que no esperi trobar-se amb un
missatge antitecnologia, més o menys emparentat amb el discurs dels ludites
anglesos del segle XIX contraris a la maquinació dels processos productius
produïda en la Primera Revolució Industrial. Sí que és cert que hi ha un
plantejament crític amb el com es gestionen les noves capacitats tecnològiques
de la humanitat, i que es mostra que un nou paradigma, gràcies a la tecnologia
i basat en la renda bàsica universal i el decreixement, és possible, i, de ben
segur, desitjable.
En la introducció al debat, al
que abans he fet referència, vaig plantejar, entre altres coses, les següents
preguntes als amics i amigues de l’esquerra que em susciten allò que alguns
anomenam "els costos d'una no Renda Bàsica":
¿Estem veritablement compromesos
amb el combat contra la desigualtat -l'economia de l'1% que denuncia OXFAM- i
ens posam a aplicar propostes concretes?, ¿Ens prenem seriosament que hem de
decréixer i, per tant, la Renda Bàsica esdevé un element fonamental?, ¿Seguirem
perdent el temps amb intents d'engegar Programes de Treball Garantit embolicats
amb la suposada modernitat d'una moderna teoria
monetària i la defensa de la plena ocupació incomptable amb qualsevol
decreixement?, ¿Seguirem intentant perfeccionar un sistema d'ajudes
condicionals que, com poguérem veure a la darrera pel·lícula de Ken Loach,
"Jo, Daniel Blake" no tenen res d'emancipador?
Quan tenia pràcticament acabades
d'ordenar les idees per a la citada intervenció en l'estrena de "In the
same boat", em vaig assabentar que els dies 2, 3 i 4 de febrer es celebra
a Madrid la fira robòtica més important d'Europa, la "Global Robot Expo", i em vaig
adonar que havia estat molt moderat en les meves apreciacions sobre la
necessitat d'implantació de la Renda Bàsica. El vaixell en el qual estem tots i
totes navega tan ràpidament cap a la robotització de gran part de la nostra
organització social i vital que la implantació de la Renda Bàsica Incondicional
ha esdevingut en una prioritat de màxima urgència. La pregunta adient no és si
la implantem o no, sinó si no estem ja trigant massa.
Publicat originalment a dBalears (30-01-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada