Aturem la privatització del BMN (i de Bankia)

Les notícies sobre el futur del Banc Mare Nostrum (BMN) i de Bankia es precipiten. Tot indica que la seva fusió és imminent, la qual cosa seria, sens dubte, un important avanç cap a la venda a la banca privada d'ambdues entitats financeres. La qüestió clau d’aquesta absorció del BMN per part de Bankia és que el missatge governamental, i del mainstream econòmic i polític, presenta com a única alternativa raonable i de "sentit comú" la de privatitzar les úniques entitats bancàries que, després del regal de les Caixes d'Estalvis sanejades als bancs privats, queden en mans del sector públic estatal, és a dir, són dos bancs nacionalitzats, o, si ho prefereixen, dues entitats bancàries -va de retro Satanàs!- públiques.

Tenint en compte que l'Estat ha posat una ingent quantitat de doblers públics per salvar Bankia i BMN, allò que seria lògic, si més no com a hipòtesi, és la idea del manteniment del caràcter públic de tots dos bancs. Aquesta manca de perspectiva de banca pública és conseqüència, una de tantes, de més de tres dècades i escaig sense pluralisme en matèria socioeconòmica, car la diferència entre l'esquerra socialdemòcrata i la dreta conservadora és, en aquest assumpte, com en tants d’altres, únicament de matís.

No compartesc, dit sigui ras i curt, el cruel i ineficaç dogmatisme neoliberal de la privatització universal. Ans al contrari, tal com la història demostra, les nacions sense una important, eficaç, i eficient presència de lo públic en els sectors estratègics esdevenen nacions amb majors i més punyents desigualtats socials, i amb una ineficiència econòmica prou important. Val a dir, doncs, que l'existència d'una Banca Pública, igual que la presència de lo públic en els àmbits de la sanitat, l'educació, les pensions, l'atenció a les persones en situació de dependència, els Serveis Socials, el transport públic, etc., és un factor d'igualtat d'oportunitats, o, si més no, de contenció de la desigualtat de resultats. Altrament dit: l'existència d'una banca pública constitueix un instrument fonamental per impulsar canvis de debò en el nostre model econòmic, i, alhora, garantia de manteniment d'uns estàndards de cohesió social coherents amb una democràcia que mantingui el seu impuls igualitari.

Cal, d'altra banda, desfer les mentides sobre la impossibilitat de l'existència d'una banca pública en l'actual marc institucional de la UE. Amb tal finalitat, recorrerem una altra vegada a la història: A finals de l'any 2011, 32 Estats d'Europa disposaven de 221 bancs amb participació pública, i 81 agències financeres públiques. Res, excepte la intensitat de la febre privatitzadora, ha canviat perquè el BMN (i Bankia) no puguin, formalment, convertir-se en un interessant i útil sector públic del sistema financer del Regne d'Espanya.

Són particularment preocupants, per ser l'entitat que va absorbir a Sa Nostra, i que segueix tenint una gran presència a les Illes Balears, les previsions de venda del BMN. És per això que cal animar a les nostres institucions autonòmiques, insulars i locals; als agents socials i econòmics, als partits polítics, i a la ciutadania insular en general, a sumar-se i impulsar la campanya que entorn del manifest "Aturem la venda de Bankia i BMN" s'està desenvolupant en el conjunt de l'estat.

Evidentment, és imprescindible conèixer allò que va passar a Sa Nostra, i saber quins van ser els responsables. Però, a la vista de l'acceleració del procés de "fusió" de Bankia i BMN com escenari previ d'una segura privatització, el punt urgent és aturar qualsevol operació orientada a la privatització del BMN. És fonamental apostar per uns serveis financers públics amb un cert arrelament en aquesta terra. S'ho paga per tal de donar solucions realistes a les famílies, i a les empreses que tenen necessitats financeres, i per finançar els costos de transició d'un patró de creixement econòmic insostenible des del punt de vista social i ecològic.  Sens dubte és un bon negoci apostar per un banc públic al servei dels interessos de la societat de les Illes Balears;  implicat de debò amb una Obra Social digna; regit amb criteris ètics, sostenibles i amb control social. En definitiva, que posi fi als abusos bancaris i que, alhora, esdevengui en referent de bona pràctica bancaria.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (24-III-2017)