Un altre 8 de març, les mateixes les bretxes de gènere

Sens dubte, ONU-Dones ha encertat en acordar que el tema per commemorar el Dia Internacional de la Dona de 2017 sigui "Les dones en un món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 en 2030". Aquesta decisió retorna als orígens i als continguts centrals que, durant molts anys, va tenir la data  del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. L'accelerat procés de digitalització i robotització de l'economia, en el context de les polítiques de les grans desigualtats, fa que la qüestió laboral, com a assumpte medul·lar de l'organització social, i com a font proveïdora de drets econòmics i socials, estigui -al costat de la crisi climàtica- en el  centre de les discussions estratègiques.

Ja no es tracta d'un debat únicament sobre la quantitat i qualitat del treball remunerat, allò que està en qüestió és, ni més ni manco, el futur del treball. No debades l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha convocat l'abril vinent un diàleg mundial sota el títol "El futur del treball que volem". En aquest debat hi ha dos temes que, al meu entendre, no s’haurien de menysprear: 1.- La, cada vegada, més estesa opinió sobre la imprescindibilidad d'una Renda Bàsica (una assignació monetària incondicional pagada a tota la població per l'estat, concebuda com un dret de ciutadania, i com a nova formula de repartiment de la riquesa generada). 2.- Les noves bretxes de gènere que la crisi del treball remunerat provocarà.

Però, abans d'investigar i debatre els riscos de futures bretxes de gènere, bé estaria que milloréssim la informació estadística sobre les actualment existents. En aquest sentit, aprofit aquest 8 de març per sumar-me a la denúncia del biaix de gènere que presenta l'actual Enquesta de Població Activa (EPA), i a l'exigència de corregir-ho. Val a dir que aquesta iniciativa ha partit d'un grup d’alumnes de la XIII Edició del Màster de Gènere i Desenvolupament de la Universitat Complutense de Madrid, i que es denuncia el llenguatge sexista en l'enquesta, i l'incompliment de la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes en el que fa referència a l' "adequació de les estadístiques i estudis". És fàcilment comprovable que el compliment de les obligacions contingudes en l'article 20 de la citada llei és manifestament millorable per a què "la integració de manera efectiva de la perspectiva de gènere" en la EPA sigui una realitat. Si això és greu en l'àmbit del conjunt del Regne d'Espanya, quan baixem al nivell de comunitat autònoma, a pesar que l'apartat d) del citat article 20 estableix l'obligació dels poders públics de "analitzar mostres prou àmplies perquè les diverses variables incloses puguin ser explotades i analitzades en funció de la variable de sexe", la situació esdevé en dramàticament precària.

Malgrat aquestes limitacions en la informació estadística, és possible saber, almenys a tall d'aproximació, quina és la bretxa de gènere en matèria laboral a les Illes Balears. Vet aquí les dades bàsiques, en termes de mitjanes anuals per a 2016 de l'EPA, que ens proporciona l'IBESTAT: 10,4 punts en la taxa d'activitat (60,06% les dones, 70,46% els homes); 1 punt en la taxa d'atur (14,43% dones, 13,43% homes); més de mig punt en la taxa d’atur de llarga durada (5,79% les dones, 5,23% els homes); gairebé 10 punts en la taxa d’ocupació (51,40% les dones, 61,00% els homes); i una dada prou important: 12 punts en la contractació a temps parcial de la població assalariada (19,96%  les dones, 7,96% els homes).

L'IBESTAT també ens informa que la bretxa de gènere per a 2015 de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (l'AROPE per l’acrònim en angles) és de 6,5 punts (33.6% les dones, 27,1% els homes). Pel que fa a la bretxa salarial, segons dades de l'Agència Tributària, corresponents a l'exercici fiscal 2015, aquesta fou del 21,3% (lo que es tradueix en una diferència de 4.068 € de mitjana anual). Per una altra banda, la bretxa en el cas de les pensions fou encara major, i arribà a gairebé el trenta per cent (exactament el 28,7%).

Diguem-ho sense embuts: Les bretxes de gènere en l'àmbit laboral segueixen provocant bretxes en els drets de ciutadania de dones i homes, i, en conseqüència, hom pot afirmar que les dones són ciutadanes a temps parcial, i especialment empobrides. Les conseqüències esdevenen en una desigualtat estructural palesada en fenòmens, com ara, el "sostre de cristall" (una mena de barrera invisible, difícil de traspassar, que descriu un moment concret en la carrera professional d'una dona, en el qual, en comptes de créixer per la seva preparació i experiència, s'estanca dins d'una estructura laboral, ofici o sector); o el "sòl enganxós" (provocat per les tasques de cura i vida familiar, a les quals tradicionalment el patriarcat ha relegat a les dones, i que són un obstacle per al seu desenvolupament professional). Per això el 8 de març segueix sent una jornada de lluita per la democràcia de debò, de dones i homes lliures i iguals sense sostres de cap mena, ni superfícies enganxoses per a ningú.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (07-III-2017)