Un altre món és possible i necessari, també per Sant Jordi

A tocar Sant Jordi, s'escau parlar de llibres. En tinc tres d'encomanats per diumenge vinent. I el nexe comú entre ells és el celebèrrim eslògan d' "Un altre món és possible i necessari", perquè els llibres són imprescindibles per fonamentar les esperances en que és possible el canvi de debò, perquè, "si assumeixes que no existeix esperança, llavors garanteixes que no hi haurà esperança" (Noam Chomsky).

Pot ser que, dels tres, el que esper amb més curiositat és el de Natxo Parra i Carles Viñas titulat "Sankt Pauli, un altre futbol és possible". No em negaran que el títol és força suggeridor, però és que, a més, en la sinopsi del llibre podem llegir que "El St. Pauli és molt més que un simple equip de futbol. És una manera d'entendre l'esport i el seu arrelament al barri, a la comunitat, a l'entorn quotidià. És una metàfora social d'una ciutat, Hamburg, i d'un país. Però res és idíl·lic. Tampoc el St. Pauli, un club que transita pel futbol professional abordant les contradiccions pròpies del futbol modern actual, on el negoci tot ho impregna. Descobrim, doncs, que hi ha darrere aquesta calavera amb què tothom identifica al FC St. Pauli, els pirates de la lliga."

El segon dels encàrrecs és el llibre "Ciutats per a la gent" de Jan Gehl. He llegit bastants articles de l'arquitecte i urbanista danès, i d'ells he après que cal recuperar la dimensió humana de les ciutats, i, per a això, a més d'una societat civil organitzada, els poders públics han de preveure com volen que siguin les ciutats. M'interessa molt aprofundir, amb la lectura d'aquest primer llibre de Genl, en el que ell apunta com a tasca prioritària: "Recuperar la dimensió humana de les urbs", tenint clar que "el primer és la vida, després l'espai, i, finalment, els edificis; a l'inrevés, mai funciona". En ple debat sobre els efectes del lloguer turístic, em sembla especialment suggeridora la idea de recuperar la dimensió humana de Palma, o, altrament dit, que una altra Palma és possible i necessària.

I, per acabar, he encomanat una narració sobre les "altres matemàtiques que són possibles", i els "altres llibres de viatges possibles". D'això sembla que va "En busca del cero. La odisea de un matemático para revelar el origen de los números" d'Amir D. Aczel.

Mentrestant, seguiré assaborint els articles de Xavier Antich, recopilats en un volum sota el títol de "La voluntat de comprendre". Doncs això, per Sant Jordi cal tenir voluntat de comprendre, que, amb roses i llibres, també es canvia el món.

Publicat originalment a dBalears (17-IV-2017)