"Toros a la balear” com a metàfora de l'esgotament de l’autonomisme

Per a què ens serveix "el Estado de las Autonomías" si, ni tan sols, una majoria parlamentària no pot legislar que les corregudes de braus a les Illes Balears passin a la història? Que la sortida de les forces parlamentàries signants dels Acords pel Canvi per sortejar la sentència del Tribunal Constitucional que tombà la Llei catalana que prohibia les corregudes sigui crear uns "toros a la balear" és, certament, enginyosa. Si al final s'aprova la modalitat de corregudes de bous a la balear, és a dir, amb controls antidopatges als toros i a tots els professionals involucrats, sense matar el toro, i amb l'obligació de retornar l'animal al lloc d'origen, amb la prohibició dels cavalls i de la utilització d'instruments punxants, com puntes de pica, banderilles, punyals, estocs o espases, etc., no s'implantarà la prohibició reclamada per la lògica animalista i el sentit comú d'aquestes altures del segle XXI, però "anar als toros" serà alguna cosa molt diferent del que hem conegut fins ara.

Però no ens enganyem, estem, sobretot, davant una metàfora perfecta de l'esgotament de l'etapa autonòmica si el que volem és l'autogovern de debò. La suposada potencialitat de l'etapa estatutària s'ha esvaït fins al punt que, per a aquests assumptes taurins, s'han de fer aquestes virgueries. Probablement, la majoria dels que, quan érem molt jovenets, participàrem -i molt modestament ajudàrem a organitzar- aquella manifestació per l'autonomia del 29 d'octubre de 1977, no ens haguéssim imaginat que el camí seria tan erm. Val a dir que, en uns pocs mesos, es compliran 40 anys d'aquella mobilització. La commemoració pot ser una bona ocasió per a què l'anomenada societat civil, la que fa quatre dècades omplí a vessar –crec que per primera vegada en la història- la Plaça Major de Palma, fèiem balanç amb dades empíriques i multidisciplinàries d'aquesta etapa autonòmica. A la ciutadania ens convé reivindicar la nostra capacitat –i alhora passar-ne comptes dels resultats - de mobilitzar-nos als carrers, i, si les institucions volen, que facin balanços en commemorar dates institucionals.

Avanç que el meu balanç és força negatiu. Podem fer ingerència jurídicoparlamentària sobre toros i toreros. Fins i tot potser , en aquesta ocasió, la jugada surti bé, i, amb tanta regulació restrictiva, s'acabi amb les corregudes de toros a les nostres ciutats i pobles. Però aquests nyaps no serveixen en els assumptes definitoris d'una societat: Model econòmic (algú coneix alguna colònia que hagi modificat el model de creixement imposat per la metròpoli colonitzadora sense independitzar-se?), fiscalitat, relacions laborals, capital humà, problemàtica associada al teixit empresarial insular, sector públic de les Illes Balears, sistema de crèdit, paper en el món (més enllà de fires turístiques), model cultural, o, per dir-ho en poques paraules, el com afrontar els reptes del segle XXI, com per exemple, una nova lògica de l'estat del benestar (Renda Bàsica Incondicional), la demografia, governar les noves tendències desigualitàries i despersonalitzadores de les identitats (big data, robotització, digitalització), etc.

Suggeresc, ja que hi som, que a més de fer balanç, siguem capaços de concretar els grans trets d'un futur en llibertat. En aquest sentit, s'ha d'agrair a Tomeu Marti la seva impagable contribució, amb el llibre recentment publicat "Visca Mallorca lliure!". És ben cert que, com diu Tomeu Marti, podem ser el millor país del món però que efectivament ho siguem depèn de molts factor i en qualsevol cas, són figues d'un altre paner. Del que no tinc cap dubte és que, en paraules de Xavier Antich, "els pobles només són capaços d'alliberar-se de la servitud si abans han començat positivament a actuar amb llibertat".

Publicat originalment a dBalears (22-V-2017)