La setmana passada es
publicaren les dades d'atur registrat, d'afiliacions a la Seguretat Social, i
de contractes del proppassat mes de maig. Sembla que, amb una xifra de 41.429
persones formalment registrades a l’atur, un total de 526.115 registres
d'afiliacions, i 75.066 contractes registrats, hi ha una satisfacció més o
menys generalitzada. La cosa, podria anar millor, però va bé, diuen.
El més curiós de tot
plegat és que el Govern, i la majoria de mitjans de comunicació posen l'èmfasi
en l'increment interanual de 32.552 afiliacions (6,6%), i que la patronal es
fixa, sobretot, en l'estirabot de contractes registrats (8.060 en termes
absoluts, i un 12% en termes percentuals) d'aquest mes de maig, en relació a l'any
passat.
Dic que és curiós
perquè ningú repara en una dada clau: El maig de 2016 el nombre de contractes necessaris
perquè creixés una afiliació (un registre) a la Seguretat Social era de 2,33; i
enguany aquest nombre ha crescut fins a 3,75. És a dir, la temporalitat
contractual segueix desfermada des de la Reforma Laboral del PP (2012).
Tot i que a final de
maig d'enguany encara tenim 15.696 persones, el 37,8% del total de persones
desocupades registrades, en atur de llarga durada (més de 12 mesos), una altra curiositat
és que ens parlin d'un -18.8% de reducció interanual d'aquest col·lectiu. Sembla
que ningú no vol reparar que, per a ser considerada persona aturada de llarga
durada, aquests 12 mesos de permanència en situació d'atur registrat han de
ser, sine qua non, ininterromputs. Per tant, amb un contracte de molt curta
durada -posem per cas d'uns dies- es deixa de ser aturat o aturada de llarga
durada.
Amb tot plegat, hom pot
concloure que fa falta tenir sempre present el factor temporalitat a l’hora
d’analitzar les estadístiques laborals, i, sobretot, és imprescindible una
"nova gramàtica" per interpretar l'evolució de la situació laboral. En aquesta gramàtica
interpretativa allò clau és tenir en compte que la funció de l'ocupació
remunerada com a factor d'inclusió social només es compleix si aquesta ocupació
té uns nivells acceptables d'estabilitat, d'ingressos salarials, i de qualitat
de les relacions laborals. Em tem que, per parlar de millora qualitativa de la
situació laboral illenca, gairebé resta tot per fer!
Publicat
originalment a dBalears (12-VI-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada