Pla d'Ocupació de Qualitat de les Illes Balears: Un bon analgèsic

L'anomenat mercat laboral -l'espanyol i l'illenc- pateix des de fa temps el mal de la temporalitat excessiva. És un fet constatat que organismes internacionals, de tan diferent discurs com l'OCDE o l' OIT, estan indicant que la temporalitat laboral innecessària té a veure amb els problemes de productivitat, d'ocupabilitat, de distribució de la riquesa generada (és un factor important d'insuficiència salarial), de disfuncions de les polítiques de prestacions per desocupació, etc. etc.

És, per tant, urgent posar al centre del debat públic la necessitat de, en paraules de Vicente-Antonio Martínez Abascal, "la recuperació formal a la llei del principi de preferència pel contracte de treball de durada indeterminada i la consegüent delimitació legal, objectiva i precisa, de les causes excepcionals que autoritzin a subscriure contractes de durada determinada... Entre aquestes causes no hauria de figurar en cap cas la relativa al foment de l'ocupació per la via de la contractació temporal, ja que es tracta d'una causa genèrica que ha demostrat fins a la sacietat la seva contribució directa i exponencial a la eventualització i la precarietat en l'ocupació per la via d'abaratir els costos de la força de treball i de sotmetre addicionalment al treballador a condicions d'ocupació abusives o directament il·legals..." ("Balance de la reforma laboral de 2012". Pàgina 232. Editorial Bomarzo).

En definitiva, el que ens proposa el catedràtic i professor emèrit de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la tarragonina Universitat Rovira i Virgili és que es derogui la Reforma Laboral de 2012. Sense aquest requisit, em tem, que objectius del "Pla d'Ocupació de Qualitat de les Illes Balears 2017-2020" (POQIB) tan rellevants, com ara, "estendre unes condicions laborals dignes per a totes les persones treballadores, que permetin assegurar una feina de qualitat...", o "avançar cap a un mercat de treball més inclusiu", no deixen de ser unes lloables declaracions de bones intencions.

No obstant això, el POQIB té un gran valor que no es pot menysprear. Un diagnòstic compartit, unes accions acordades, i un pressupost compartit, no és poca cosa. Caldrà seguir, doncs, amb atenció l'evolució dels resultats, amb el benentès que qualsevol millora, encara que sigui petita o parcial, del nostre mercat laboral ha de ser celebrada.

Però mentiria si, en el marc actual de vigència de la Reforma Laboral del PP (un instrument dissenyat exclusivament per instaurar una brutal devaluació salarial i un mercat laboral no inclusiu), no apuntés el meu escepticisme quant a les millores qualitatives, i no només quantitatives (o estadístiques). Els meus dubtes tenen a veure amb la mencionada reivindicació del principi de preferència pel contracte de treball de durada indeterminada, i de dificultar l'acomiadament capritxós. És a dir, estan associades a la necessitat sine qua non de revertir la dinàmica que el mateix POQIB diagnostica afirmant que: "La contractació ha experimentat un fort impuls en els darrers anys, si bé es detecta un creixement dels contractes de poca durada, i fins i tot de molt poca durada i també de la rotació laboral". Aquesta dinàmica de temporalitat extrema pot, fins i tot, desvirtuar objectius del POQIB (si no són exclusivament estadístics), com ara el de la "reducció del 50 per cent dels aturats de llarga durada". Val a dir que, si no canviem la forma de mesurar-ho, amb un dia (o amb una hora) de contracte, es deixa de ser aturat de llarga durada (A tocar d'aquest clic hi trobareu una explicació).

En definitiva, el mercat laboral illenc no guanyarà en inclusió estructural si no es dificulta la sortida d'ell sense justificació, es reforça novament la negociació col·lectiva, i, com a conseqüència d'ambdues coses, els salaris tenen un creixement considerable. Bé estan els analgèsics -i el POQIB en pot ser un de bona qualitat- però no oblidem que la malaltia es diu Reforma Laboral del PP.

Publicat originalment  a http://elperiscopi.com/  (07-VI-2017)