Desigualtat per jubilar-se a 61 anys

S'acosta el final d'agost i cada vegada és més a prop el final d'un altre estiu de saturació i aclaparament turístic. No ha estat cosa fàcil gaudir de la platja i el mar sense que algú et trepitgi, o que una embarcació t'atropelli. Però ja saben que, per ordre governativa, això de la saturació és simplement una sensació molt allunyada de la realitat.

Però aquest mes d'agost que ja acaba, sensació i realitat han anat agafades de la mà en una activitat també molt estival: els sopars 'a la fresca' amb amics i amigues. En el meu cas, a més dels sopars amb les amistats que habitualment ens reunim amb peus sota taula, procur retrobar-me amb les qui això és menys freqüent. Els explic una història que vaig conèixer en un d'aquests últims sopars d'agost a la qual només he canviat els noms:

Jaume i Miquel són uns vells amics de la meva colla. Tots dos van acabar treballant, des de fa molts anys, de directius en la mateixa empresa que, per cert, es dedica a una activitat auxiliar a la construcció. A partir de 2010 van passar moltes calamitats, des de reduccions salarials fins a canvis substancials de condicions de feina, etc. Però l'empresa va resistir, i Miquel i Jaume van mantenir la seva ocupació durant els anys més durs de la crisi. A mitjan 2015 l'empresa no va poder resistir més i els va acomiadar mitjançant un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Com que tots dos estaven a prop de complir 60 anys, van pensar que, encara que fos perdent un bon percentatge de la seva pensió, i com tenien cotitzats suficients anys, podrien jubilar-se anticipadament a 61 anys. Mentrestant, entre la indemnització per l’acomiadament i les prestacions per desocupació anirien fent.

Al cap d'un temps d'estar en situació de desocupació, a Miquel li ofereixen un treball de sis mesos. No s'ho pensa dues vegades. És un bon professional i té un gran respecte per la moralitat pública. Per a ell era inacceptable seguir cobrant de l'atur si podia estar sis mesos treballant en la nova ocupació. Miquel acabà el treball a la finalització del contracte.

Aquest estiu Jaume ha iniciat els tràmits per a una jubilació avançada a 61 anys. Hi té dret perquè la seva última relació laboral va finalitzar per un ERO (un acomiadament per causes objectives). En canvi, Miquel passa un estiu bastant menys joiós. Per què? Doncs perquè en haver tingut un contracte temporal després de l'ERO no té dret a la jubilació avançada a 61 anys i, a aquestes edats, no és fàcil trobar un treball, per molt bon professional que se sigui. Fi de la historieta.

Ara, un breu comentari: sense entrar en tecnicismes, aquesta regulació legal sobre pensions és d'una injustícia terrible. Cal modificar-la ja. S'ha de deixar de penalitzar els qui, com Miquel, tenen una edat propera als 60 anys i, després de ser acomiadats per un ERO, aconsegueixen treballar en un d'aquests contractes temporals tan habituals arreu i especialment a casa nostra.

Publicat originalment a l’Ara Balears (24-VIII-2017)