Insuficient Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere

No és cosa fàcil opinar sobre l'anomenat "Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere". No ho és per algú que no és gens partidari dels "Pactes d'Estat" posat que, per experiència històrica, solen ser una forma d'imposar "sentit comú conservador". Però en el cas de la violència masclista -de les violències masclistes, millor dit-, és molt necessari que els agressors percebin que tots els grups polítics sense fissura estan en contra seva. I, sobretot, per a les víctimes és clau que rebin el missatge que tota la societat les dóna suport. Que tots i totes estem amb elles, que ens tenen al seu costa amb l'objectiu de què acabi a la seva tortura i sofriment. Quan una denúncia al seu agressor ha de sentir-se acompanyada per totes les institucions i la societat civil fent pinya. En aquest sentit l'acord era necessari, era la reivindicació central de la gran Marxa Estatal contra les Violències Masclistes, que es va celebrar a Madrid el 7 d'abril de 2015.

Però si es repassen les dues-centes i escaig mesures contingudes a partir de la pàgina 238 del text de Dictamen de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per al Pacte d'Estat en matèria de Violència de Gènere, cal concloure que és un pacte absolutament insuficient per fer front a un repte de la magnitud com el de les violències de gènere. La primera de les insuficiències és precisament la limitació a la violència en l'àmbit de la parella, deixant fora del pacte a altres violències, com ara, les agressions i violacions sexuals o l'assetjament en el treball.

Un pacte que no recupera l'assignatura d'educació per a la ciutadania; que no especifica en quines polítiques concretes s'invertiran la partida dels 1.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys; que no desfà a recentralització administrativa que el Govern del PP ha aplicat manu militari a Comunitats Autònomes i, sobretot, a Ajuntaments; que deixa moltes de les mesures en simples anuncis d'estudis o d'avaluacions... no és, curt i ras, el Pacte d'Estat necessari i pel qual el moviment feminista ha estat tant temps lluitant. Caldrà, idò, seguir en la lluita per fer realitat allò que és necessari per a l'erradicació de debò de totes les violències masclistes. Aquest pacte no és el fi de cap camí, és únicament un començament de mínims.

Publicat originalment a dBalears (07-VIII-2017)