Taj Mahal (Agra) |
De la xafogor d'agost a Palma, a
la de Delhi en qüestió d'hores, tot passant per Munic. Pot ser que la sensació
tèrmica no haguera canviat massa, però, excepte això, havien canviat moltes
coses. La principal, sens dubte, el fet d'iniciar un viatge massa temps
ajornat. Des de fa anys, sempre hi havia una destinació alternativa a la de
l'Índia. Potser, inconscientment, pesava la idea que, en moltes ocasions, el
viatge és gaudi, i, alhora, patiment. En el cas d'un viatge a l'Índia això pesa
bastant, però, tot i les brutals diferències socials i les carències materials
de molta gent, almenys en el nord d'aquest grandiós país, no m'atreviria a
qualificar ni de generalitzada, ni de fenomen estructural, la mendicitat. No
obstant això, sí que, almenys a la capital, s'observen arreu bastants
campaments de sense sostre.
La immersió en el caos de Delhi
va ser disruptiva. El tràfic és d'un desordre total (i, no obstant això, no
passa res...); el soroll de clàxons és ensordidor (i, no obstant això, arriba a
ser imperceptible...). La forma més ràpida de transport és el
"tuc-tuc", unes motos-taxis que es mouen com a peixos en l'aigua per
esquivar els embussos i les vaques. En tot cas, el mitjà de circulació més
silenciós és el metro. Fins i tot, és, amb les andanes i vagons d'ús exclusiu
per a les dones, el més "ordenat" (la violència i l’assetjament
masclista és un seriós problema a l'Índia).
Porta de l'Índia (Delhi) |
A Delhi descobrim veritables oasis:
Des del National Museum, al parc que envolta l'Índia Gate, i en el qual estan
els memorials dels personatges rellevants del país, fins a, posem per cas,
Humayun's Tomb. Visites imprescindibles, com Qutub Minar o Jamma Masjid. Curiositats,
com un netejador d'orelles, que ofereix els seus serveis en la Plaça Connaught,
o la gent que a l'esplanada enfront del Fort Roig em demana "selfis"
(pel que ens van dir, tinc un gran semblant amb un protagonista d'una sèrie
d'una canal televisiu indi, no sé si de Bollywood). Delhi ens va donar
grans sorpreses, com ara, coincidir amb un vell lluitador per la independència
de l'Índia a la visita al memorial a Mahatma Gandhi -el Raj Ghàt-, o anar al
Silver Market i trobar totes les argenteries tancades, i el carrer convertit en
el carrer dels micos. Abans de deixar Delhi tenim la primera immersió en la
litúrgia de l’hinduisme amb la visita al temple Gurudwara Sis Ganj, i en la gastronomia
índia. Mancant de vi, ens apanyarem molt bé amb la cervesa Kingfisher.
El gruix dels dies del nostre viatge
els invertim en un itinerari per Rajasthan. Des de Mandawa a Jaipur, passant
per Bikaner, Jaisalmer, Jodhpur, Ranakpur, Udaipur, Chittorgarh, Pushkar i
Jaipur. Gran part de les notes del meu "quadern de viatge" per
aquestes terres les vaig utilitzar per a escriure un article titulat "Algunes
impressions d'un viatge pel nord de l'Índia". Seguidament transcric la
resta de notes:
Brutícies a una façana d‘un Haveli (Mandawa)
|
Mandawa: Preciosos
"Havelis" (cases dels comerciants) . Esplèndid allotjament en el
Castle Mandawa. Fantàstic sopar en la terrassa del Mandawa Haveli. Guia local
molt dolent. Bon lloc per comprar a les tendes locals gens turistitzades. Mai
havia vist tants homes orinar pels carrers.
Bikaner: És imprescindible
dedicar temps a visitar Junagarth Fort, monumental per fora i força bell per
dins. Interessant visita a Camel Farm (una granja de camells). Si la meva fe en
la reencarnació era molt poca, després de visitar Shri Karni Mata Temple
(Temple de les Rates) ha esdevingut en nul·la. En qualsevol cas, val la pena
aquesta raretza de les curioses creences hinduistes. Fantàstic allotjament en
el Laxmi Niwas Palace, on gaudim d'un dels millors sopars del viatge.
Interior del Junagarth Fort (Bikaner) |
Jaisalmer: Una gran fortalesa
que, sent l'única de Rajasthan que està habitada, sofreix una acusada
turistització, i alberga una meravella: És difícil no
quedar-se amb la boca oberta, tot i que els jainistes són tan pacífics i
respectuosos amb tots els éssers vius que, fins i tot, es tapen la boca per no
menjar-se involuntàriament algun insecte. Fora de la fortalesa hi ha preciosos
Havelis (en alguns es poden fer compres de certa qualitat), un interessant llac
artificial, el Gadisar, i es pot prendre bon Te Masala. Al Carrer del Mercat
les motos tenen una gran habilitat per esquivar a les vaques, que es converteix
en mínima si d'esquivar visitants es tracta. Les Dunes de Sam i els camells em
semblen quelcom massa per a turistes i prescindibles. Els "tuc-tuc"
ens han salvat de la llunyania de l'hotel i la plata ha resultat ser cara.
Vista d’un temple jainiste (Jaisalmer)
|
Mercat del
rellotge (Jodhpur)
|
Jodhpur: La primera nota referida a aquesta ciutat diu: "Temps de
monsons, temps de peregrinacions". Hem fet bastants quilòmetres, i en les
carreteres hem observat un constant anar i venir de pelegrins i peregrines que
van i vénen dels temples. Sens dubte, el millor fort (Fortalessa de Mehrangarh)
i el millor "lassi" (batut de iogurt, safrà i cardamom) de Rajasthan.
El Mercat del rellotge és un lloc excel·lent per comprar espècies i tes.
Udaipur: Després de visitar, a
Ranakpur, el Temple jainiste de Adinath, resulta dur arribar amb un monumental
embús de tràfic provocat pels cotxes, les vaques, els tuc-tuc... Tindrà algun
encant això de Udaipur? Resolt el dubte amb la primera incursió a la ciutat
vella.
Interior del Temple jainiste de Ranakpur |
A pesar que el Palau de la ciutat està abarrotat de visitants locals, és
una visita que t'impacta (els maharajàs vivien com a tals). Amb manco gent,
podem visitar el llac Pichola. És millor anar al Temple Jagdis, sempre replet
de fidels, a la nit. La ciutat vella es viu d'una altra manera des dels terrats,
amb terrasses amb vistes al llac. Per sopar, a peu de carrer, cal anar amb
compte a no estar cara a cara amb una vaca que es passeja pels voltants del
llac. Bon lloc per fer alguna compra en les argenteries locals......
Vista des del el llac
Pichola (Udaipur)
|
Un carrer d' Udaipur |
Chittorgarh: La gran fortalesa està plena de gom a gom de visitants locals. Sembla que som els únics estrangers. És dia 15 d’agost, el dia de la Independència de l'Índia. Ens acompanya un senyor d'avançada edat. Les seves explicacions en anglès em semblen de les més sentides de tot el viatge.
Una construcció a la Fortalesa de Chittorgarh
|
Pushkar: Primera nota: "Això
més que una ciutat santa, sembla un gran basar". La segona: "Primera
impressió equivocada. La gran concentració de pelegrins i pelegrines,
procedents de tot el país per visitar l'únic temple del món dedicat al déu
Brahma, justifica la gran oferta de comerços". Tercera nota: En els Ghats
del llac de Pushkar (el lloc més bonic de la ciutat) no es poden fer fotos.
Però es fan". I una nota final, ja de sortida: "Un bon sopar, i, sens
dubte, la millor cervesa". Aquest final de nota requereix una explicació:
la cervesa va ser servida clandestinament, posat que a Pushkar la beateria dels
hinduistes fa que molt pocs restaurants estiguin autoritzats a servir begudes
alcohòliques. Allò que és clandestí sempre té un plus!
Vista dels Ghats del llac de Pushkar
|
Jaipur: Gran ciutat. Dues visites
només arribar: Lassiwala (el més antic i millor productor de Lassi de la
ciutat), i l' Indian Coffe House (pot ser que no facin el millor cafè, però no
hi ha dubte que la companyia dels paisans i l'ambient són insuperables). Hi ha dues coses que s'han
de fer "despacito": 1.-Deixar passar el temps observant la façana del
Hawa Mahal o Palau dels Vents, si pot ser, des d'un dels terrats dels
edificis de davant. 2.- No tenir presses per comprar. Els carrers comercials no
s'acaben mai! Més de pressa es pot fer la visita del palau del Maharajá i del
fort d’Amber per així tenir més temps per dedicar a l'observatori astronòmic
Jantar Mantar (interessantíssim), i, fins i tot, arribar-se al petit i peculiar
Museu del Turbant.
Palau dels Vents (Jaipur) |
Dues nits en Jaipur amb dos molt
bons sopars: Un en el Niro's, l’altre en el Four Season. El primer amb una certa elegància per
a locals i visitants, el segon la
senzillesa vegetariana per a una clientela gairebé exclusivament local. Dues
nits en les quals ens van arribar molt males notícies: Els atemptats de
Barcelona i Cambrils.
Els últims dies de la nostra
estada a l'Índia van ser per anar a Agra –passant abans per la ciutat abandonada
però bellíssima de Fatehpur Sikri- i, en un vol interior, a Benarés (o
Vanarasi).
Vista de l'interior de Fatehpur Sikri
|
Agra és una ciutat en general
lletja, desordenada (a tall d’exemple, veus nens jugant al criquet en uns
lamentables camps, i amb uns no menys lamentables equipaments), i, exceptuant
el Fort Roig (o Fort d'Agra), amb molt poc interès, per més que el bon guia
local s'obstini en el contrari. Però allò fonamental és que allí està el Taj
Mahal, un gran recinte i voltants que constitueix una mena de "república
de la bellesa, la tranquil·litat i la fascinació per les coses perfectes que
sabem fer, malgrat tot, els humans". El Taj Mahal té, únicament, una pega:
Per més que el mires, més el miraries!
En fosquejar, després d'haver-ho
contemplat durant un dia sencer, des dels quatre punts cardinals, amb pluja i
amb sol, amb les diferents tonalitats de la llum, amb més o menys visitants,
conclous que àdhuc hi hauria unes quantes fotos més per fer. Tens la
satisfacció d'haver estat en un lloc imprescindible, i que, només per aquest
dia, ja val la pena haver anat a l'Índia.
Taj Mahal (Agra) |
El viatge arriba a la seva fi amb
les hores més intenses... cal aprofitar el poc temps que estarem a Benarés
(Vanarasi). Només deixar l'equipatge, ens submergim en una riuada de gent
d'allò més colorit (santons, pelegrins, gent normal, algun turista...) que es
dirigeix a la cerimònia Aarti (l'acció de gràcies diària en honor a la deessa
Ganga i al riu Ganges, el riu més sagrat de tots els rius). La cerimònia és
espectacular. Per a nosaltres és un espectacle, però pels hinduistes és pura
religiositat. No debades, en paraules del guia local, a les cases de Benarés
pot ser que no hi hagi un llit, però segur que hi ha un temple.
Ghats del Ganges (Benarés)
|
Sopar i matinada per a viure
l'extraordinària experiència de veure, des d'una petita embarcació, la sortida
del sol en el riu Ganges; observar les ablucions en el sagrat riu, i les no
menys importants cremacions (veure-les d'a prop, previ pagament d’una petita
propina, és realment impactant). Per arrodonir la intensa impressió, que
Vanarasi és un món diferent a la resta de llocs visitats en el viatge, res
millor que un passeig per l'antic barri que voreja els ghats, el Chowk.
L'estada a l'Índia toca acabar. Aterram a la terminal de vols domèstics de Delhi. Des d'allí hem de fer un salt fins a la terminal de vols internacionals per iniciar el retorn a casa. Tenim una última agradable sorpresa: Per fer aquest trajecte ens espera Satís, el xofer sense el qual el viatge de Delhi a Agra no hagués estat el mateix. Namasté!
Exteriors del Museu Nacional de Delhi
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada