(Re)Precarització

Publicat originalment a Jornada (15-05-2018)

Les reformes laborals del 2010 i el 2012 van ser com un ploure sobre mullat. La flexibilitat —entesa com a pèrdua de drets laborals i socials— s’havia iniciat molt abans de la posada en marxa dels programes de càstig social que es van engegar amb l’excusa de la crisi-estafa. Des de llavors, gairebé cada setmana el BOE ha publicat alguna norma que, o bé precaritza la població que laboralment i socialment ja és precària, o bé dinamita algun element dels coneguts com a ascensors socials.

Però vet aquí que les valoracions dels governs d’Espanya, les Illes Balears, Catalunya i País Valencià de l’abril passat van coincidir en dos aspectes: creix l’ocupació, ja que creixen les afiliacions mitjanes a la Seguretat Social, i, encara que la temporalitat de l’ocupació segueix sent gran, anem pel bon camí, car la contractació indefinida augmenta.

Aquestes valoracions neguen el procés de (re)precarització laboral. El nombre mitjà d’afiliacions a la Seguretat Social no es pot deduir de la xifra d’ocupació existent. De fet, una mateixa persona es comptabilitza als registres tantes vegades com situacions de cotització tingui. Així doncs, aquesta dada —vist l’espectacular estirabot dels contractes de molt curta durada—és més un indicador de precarietat que no pas de creació d’ocupació.

Pel que fa a la suposada millora de la contractació indefinida, cal recordar que, sota aquesta rúbrica, s’inclouen els contractes per a emprenedors, és a dir, la modalitat contractual creada per la reforma laboral del 2012 que té un període de prova d’un any durant el qual es viu en una radical inestabilitat i inseguretat laboral. Aquests contractes durant el primer quadrimestre del 2018 han crescut respecte a l’any anterior un 67% a les Balears, un 20% a Catalunya i un 41% al País Valencià.

A més de paranys estadístics, la situació de (re)precarització provoca que les noves incorporacions al mercat laboral tinguin pitjors condicions salarials i d’estabilitat. Per tant, qualsevol anàlisi laboral seriosa ha d’incorporar Indicadors de Qualitat del Treball.