Fer de la necessitat virtut o renúncia?

Publicat originalment a Diari JORNADA (29-05-2018)

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat recentment la llei del Tercer Sector d’Acció Social, una aprovació que ha gaudit de tota mena de lloances. Però des d’un punt de vista crític, es pot pensar que, des de fa massa anys, aquest àmbit es fa virtut de les necessitats no cobertes per les institucions públiques de l’esquifit estat del benestar.

La nova llei era necessària per, entre altres coses, donar seguretat en la gestió dels serveis que presten les entitats i empreses que operen en àmbit de l’acció social, millorar procediments administratius i establir unes regles del joc clares. S’ha perfeccionat, idò, el que hi ha. No es tractava, emperò, de transformar —encara que fos lleument— el que realment existeix. Potser la celebrada unanimitat política i sectorial obeeix a aquest fet. La pregunta que em sembla escaient és: s’haguera produït aquesta unanimitat si la llei desprivatitzés algun dels serveis socials que ara presta el sector privat?

Ras i curt: des de posicions progressistes es corre el risc de passar de fer de la necessitat virtut, a fer virtut de la renúncia a un estat del benestar modern i reeixit. Vet aquí un exemple. L’article 6 diu: «Activitats d’intervenció social i activitats socials d’interès general que realitzen les organitzacions del tercer sector social: 1. S’entén com a activitats d’intervenció social aquelles activitats desenvolupades amb la finalitat de promoure la inclusió social i l’exercici efectiu dels drets de les persones, famílies, grups, col·lectius o comunitats que afronten situacions de vulnerabilitat o exclusió, desprotecció, discapacitat o dependència, que lluiten contra la desigualtat social, la marginació, la desprotecció i la violència masclista, i que avancen en la necessària transformació social cap a una societat més justa, solidària, igualitària, participativa i democràtica». Ostres! Em pensava que tot això ho havien de garantir els poders públics!