Pla balear contra l’explotació laboral?

Publicat originalment al diari JORNADA (29-06-2018)

«Aprovarem un pla contra l’explotació laboral» era el titular de l’entrevista al president del govern d’Espanya que, diumenge passat, va publicar El País. Pedro Sánchez posava com a exemple les Balears, on «s’han mobilitzat recursos a la inspecció laboral per fer emergir aquesta realitat d’explotació laboral que sofreix desgraciadament molta gent al nostre país». Però... realment ha passat això, a les Illes Balears?

La història és la següent: l’estiu del 2015, just quan el govern dels Acords pel Canvi començava a caminar, es va engegar un Pla de Lluita contra l’Explotació Laboral. Els sindicats i la progressia aplaudiren la iniciativa. Les patronals i les forces conservadores, que arrufaren el nas, no perderen el temps, i van iniciar les tasques de pressió perquè les coses tornessin a mare, és a dir, es tornés al «realisme màgic neoliberal», segons el qual els casos d’explotació laboral són absolutament excepcionals. Els dos estius següents el Pla de Lluita contra l’Explotació Laboral va esdevenir formalment el «Pla de Lluita contra la Precarietat en el Treball».

La formalitat coincidia amb la realitat, puix mai havia estat una altra cosa que una de les campanyes extraordinàries de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS), l’objectiu principal de la qual és l’esmena de la irregularitat en la temporalitat i la parcialitat, fonamentalment, mitjançant la conversió dels contractes temporals irregulars en fixos o fixos discontinus, i els parcials en contractes de jornada completa, i el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social deixades de pagar. En qualsevol cas, res a veure amb la persecució de conductes empresarials tipificats com a «delictes contra els drets dels treballadors» en el títol XV del Codi Penal.

La balearitat del pla es limita a la participació de les autoritats autonòmiques illenques a la planificació de l’acció inspectora, a fer un gran desplegament mediàtic i propagandístic i a donar-li cobertura política. No és poca cosa, però és el que és: un anar fent, en espera d’una Inspecció de Treball amb millors mitjans tècnics i amb recursos humans més propers a les ràtios que marca l’OIT (un inspector o inspectora per cada 10.000 treballadors i treballadores), i un autèntic pla contra l’explotació laboral, realment existent i invisibilitzada.