Taxistes: Una revolta contra la precarietat?

Publicat originalment a Diario de Mallorca (01-08-2018)

Per un instant històric, va semblar que, ara sí, "la fi de la història", pronosticada per Francis Fujuyama l'estiu de 1989, es feia realitat. La mal anomenada economia col·laborativa significava l'inici de la fi del treball assalariat  i autònom. En conseqüència, s'iniciava la desaparició d'una classe social, i la fi d'un conflicte d'interessos que havia marcat l'esdevenir del final del segle XIX i de la totalitat del XX. No va ser més que un somni humit de l'establishment dels poderosos, i d'alguns importants i influents sectors del, diguem-li, neoliberalisme progre. No obstant això, la crua realitat demostra que, de la fi de la història res de res.

Segueixen -i marquen l'esdevenir de la història de les societats que governen les seves complexitats amb paràmetres més o menys democràtics- els conflictes capital vs. treball, els del capitalisme de despossessió vs. manteniment de drets conquistats i reivindicació de drets de nova generació. Són conflictes provocats per les causes i el fons de sempre, i que es manifesten amb formes clàssiques, i amb les noves que imposa la globalització tecnològica neoliberal, altrament dita, capitalisme de plataforma. Entre aquests últims n'hi ha, com ara el que enfronta la plataforma d'ensenyament d'idiomes "Sharing academy" amb les acadèmies i professors/as d'idiomes, que es produeixen d'una forma bastant soterrada, i sense gran visibilitat per a l'opinió pública. Uns altres són molt més visibles, per exemple: Les lluites pel Dret a la ciutat, i per un habitatge digne, que s'enfronten a la lògica de la turistització i mercantilització de les ciutats a través d'Airbnb, HomeAway, Homestay, Kindandcoe (si es viatja amb nins petits), etc.; la conflictivitat entorn de les condicions laborals, i de seguretat social dels repartidors (riders) de plataformes com Deliveroo o Glovo; o la que aquests dies està de plena actualitat: la del sector del taxi enfrontat, sobretot, amb Uber i Cabify, però també amb Amovens o Blablacar.

Independentment de les reivindicacions concretes del món del taxi, i la seva possible satisfacció mitjançant canvis normatius i pràctiques administratives; independentment de la major o menor simpatia per les formes i maneres de mobilització dels i les professionals del taxi, aquesta conflictivitat cal emmarcar-la en el context de resistència a un capitalisme gens inclusiu, un capitalisme que, si algun dia va voler aparentar tenir una cara socialment amable, ara es presenta sense complexos amb la cara de la precarització vital de la majoria social.

Les mobilitzacions de les i dels taxistes d'aquests dies posen de manifest que la crua realitat (precarització; increment de la desigualtat d'oportunitats, resultats, possessió; descohesió social, etc.) s'imposa al mite de la falsa economia col·laborativa, que res té a veure amb els valors col·laboratius de debò. Cal recordar, tantes vegades com calgui,  que, "l'economia col·laborativa no és una història d'alternatives basades en la comunitat; és la història de fons de capital de risc d'influents i poderosos interessos financers, que estenen el mercat lliure desregulat a àrees de les nostres vides que abans estaven protegides". Aquesta reflexió de l'investigador canadenc especialista en tecnologia i temes socials, Tom Slee, explica moltes coses de l'actual conflictivitat el món del taxi.

El citat mite de l'economia col·laborativa s'està desmuntant per la via que s'han desmuntat altres mites econòmics i ideològics: La conflictivitat social i democràtica. Sembla que la inicial idealització (eximint de qualsevol contradicció i/o conflictivitat) de les TIC, i els suposats beneficis infinits per a consumidors i consumidores (el mite de les societats de consumidors/es, en contraposició a les societats de ciutadans/es) s'han anat en orris. Primer, perquè les TIC, o són una eina per a una democràcia econòmica amb impuls igualitari, o esdevenen en conflictives. I segon, tenint en compte que, en paraules d'Adrián Todolí en "El treball en l'era de l'economia col·laborativa", "... aquestes plataformes no aconsegueixen un èxit del no-res, sinó que el seu triomf està en funció de aprofitar una legislació menys protectora dels autònoms i una llibertat de fixació de preus –subhasta a la baixa- que no existeix quan s'està en el camp de la protecció laboral [amb Salari Mínim Interprofessional]". Tot i que, personalment, corregiria la primera part de la frase del professor de la Universitat de València, en el sentit que allò que hi ha a les "plataformes col·laboratives" és una perversió gairebé delictiva de la legislació dels autònoms, més que un aprofitament legal d'aquesta, la seva opinió no invalida que els beneficis per als consumidors i consumidores siguin  els propis de les societats low cost. És a dir, de societats profundament desiguals, on uns pocs –els que poden oferir els seus productes i/o serveis de baix cost– copen el mercat i s'enriqueixen, mentre que les majories viuen unes vides low cost.

En aquest sentit, no hi ha dubte que cal contestar afirmativament la pregunta amb què he titulat aquestes línies: la dels i les taxistes és una -una altra- revolta contra el model social de la precarietat. Tot i que, de moment, el sector del taxi illenc no està formalment afectat, potser convindria que anés al moll de l'os de l'assumpte i no cerqués solucions a aquest desafiament (amb la gestió d'una marca blanca de llicències VTC) que no són ni figa ni raïm.