Publicat originalment
a dBalears (17-09-2018)
"La incidència de l'Atur
General es va notar fins i tot l'endemà, quan el diari "Baleares"
[l'antecessor de l'actual dBalears] va aparèixer al carrer amb menys pàgines
del normal, pràcticament dedicat íntegre a la jornada del 22, i amb un
comunicat de solidaritat signat pel Comitè d'empresa". Així consta en un
document consultat en els arxius del sindicat CCOO, en el qual es fa un resum
del desenvolupament de la vaga general ("atur general", segons la
denominació de l'època) que es va viure el 22 de setembre de 1983. El document
consultat du el següent titular: "Èxit a Mallorca. Van aturar més del 80%
dels treballadors".
Tot i haver estat, almenys en la
moderna història del moviment sindical, l'única vaga general convocada des de
casa nostra, i organitzada i impulsada pels sindicats CCOO i UGT sense obeir a
una mobilització d'àmbit estatal, es corre el risc que caigui en l'oblit. I,
tanmateix, a mi em sembla que és una vaga que s'ha de recordar i reivindicar.
El desencadenant del malestar
laboral, social i sindical, que es va concretar en la convocatòria d'aquesta
vaga general, va ser que el recentment constituït Govern del PSOE, presidit per
Felipe González, va complir només a mitges un dels seus compromisos electorals:
La modificació de la Llei de l'Estatut dels Treballadors per fixar la durada
màxima de la jornada ordinària de treball en 40 hores setmanals de treball
efectiu (en aquella època la llei fixava el màxim de jornada aboral en 43 i 42
hores, segons fos jornada partida o continuada). Dic que va complir a mitges
perquè, efectivament, la Llei es va aprovar el juny de 2013, però amb una
disposició addicional que donava la clau de l'aplicació pràctica i immediata de
la reducció de jornada a les patronals. I les patronals de Balears van
utilitzar aquesta clau per impedir l'aplicació de la llei. Per això, el primer
dels motius de la vaga deia: "Contra l'incompliment patronal de la Llei de
40 hores. La patronal en el seu conjunt i oficialment, s'ha negat al compliment
de la Llei votada al Parlament que fixa la jornada màxima en 40 hores setmanals
des del passat 30 de juliol. No pot emparar-se per a aquest incompliment en
l'excusa d'una interpretació del Ministeri de Treball sense cap valor legal, i,
per la nostra banda, no podem deixar de protestar pel que considerem un
menyspreu als treballadors i els seus sindicats".
Però els motius de la
convocatòria de la vaga general d'ara fa 35 anys no acabaven amb la denúncia
envers l'incompliment de la Llei de 40 hores. El sindicalisme illenc de l'època
ja mobilitzava als treballadors i treballadores per la defensa del lloc de
treball, i la creació d'ocupació estable, contra l'acomiadament lliure, per una
major protecció de la desocupació, i per la participació dels treballadors en
una sortida solidària de la crisi. Hom diària que no hi ha temps que no torn!
Recordar la vaga general mallorquina
del 22 de setembre de 1983 és recordar, si més no, que la lluita sindical és
una lluita, en paraules del gran Raimon, "que és sorda i constant".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada