Sobren raons per a la vaga feminista del 8 de març

Publicat originalment a Diario de Mallorca (06-03-2019)

Les diverses mobilitzacions, singularment la vaga general, convocades per a aquest 8 de març estan carregades de raons. Dit sense embuts: es tracta de capgirar la lògica androcèntrica del patriarcat que opera en tots els àmbits de la vida, i, per descomptat, també en el sociolaboral. A algunes d'aquestes raons, a les que s'ha convingut en denominar bretxes o gaps de gènere sociolaborals, em referiré seguidament, sempre fent referència a la situació de les Illes Balears, i sobre la base de les últimes dades disponibles.

I.- Bretxa Salarial: amb dades de l'Agència Tributària, es constata que en 2017 el salari mitjà anual va ser de 18.256 €, amb una bretxa de gènere a favor dels homes d’un 21% (el salari mitjà dels homes va ser de 19.793 €, mentre que el de les dones es va situar en 15.784 €). El gap salarial de gènere entre la població molt jove (menor de 18 anys) és d'un 43%.

II.- Precarietat laboral: hi ha, almanco, dos indicadors que demostren que les dones pateixen una precarietat laboral més intensa que els homes. Primer, mentre que, amb dades de l'EPA-INE, en 2018 la població ocupada masculina a jornada parcial va ser un 5,6% del total, la femenina s'enfilà fins a un 19,5%. És a dir, hi ha un gap de gairebé d’un 14%! Val a dir que l'ocupació a temps parcial és molt majoritàriament no desitjada, no debades el 18,5% del total de les dones ocupades l'any passat declaraven que desitjaven una ocupació diferent amb un horari més ampli. En el cas dels homes aquest desig afectà només al 7,6%. Segon, en el 2018 els contractes temporals de curta i de molt curta durada varen ser majoritàriament per a dones. Concretament, segons les dades subministrades per l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), els contractes d'una durada inferior al mes representaven un 22% del total de contractes registrats en el cas de les dones, mentre que pel que fa als homes tot just representaven un 19%. Les dones també foren majoria, amb un 16% sobre el total (14% els homes), en el que fa referència als contractes registrats de durada inferior a 5 dies.

III.- El gap d'insatisfacció laboral: és evident que l'anomenat fenomen de la "sobrequalificació" genera insatisfacció laboral. En aquest sentit, val a dir que, segons les dades de l'EPA, l'any passat el 34,9% de dones manifestaren que desitjaven una ocupació més adequada a la seva formació. Una insatisfacció que, en el cas dels homes, afecta  només al 13,7%.

IV.- Bretxa de les pensions: les dades de l'Agència Tributària ens permeten també calcular la bretxa de gènere de les pensions que, en termes de mitjana, es va situar en 2017 en un 37,6%. Val a dir que la pensió mitjana anual dels homes es va situar en 15.803 €, mentre que la de les dones només arribà als 11.482 €. Per acabar d'arrodonir-ho, anotem que el gap entre la població pensionista masculina i femenina que va cobrar les pensions més baixes –les que estan per sota del SMI- és d'un 20% a favor de les dones; en canvi el gap de gènere de la població que cobra les pensions més altes (173.317 € de mitjana anual) és d'un 300% a favor dels homes.

V.- Bretxa en els treballs de la llar i de cures: dues dades sobre aquest assumpte: a) segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) la mitjana del nombre de les persones inactives per causa de la seva dedicació a "tasques de la llar" fou en 2018 de 88.400, de les quals el 87% eren dones; b) segons l'estadística del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, durant 2018 es varen tramitar a casa nostra un total de 1.473 excedències per a cures de familiars, el 86% de les quals eren per a dones!

VI.- "L'apartheid" invisibilitzat del treball domèstic: durant l'any 2018 un total de 10.600 persones van estar afiliades al Sistema Especial de la Seguretat Social per a Empleats de la Llar. D'entrada em sembla una xifra força baixa que sembla indicar que, en aquest sector extraordinàriament feminitzat (més del 95% són dones), la irregularitat és gairebé la norma. Per una altra banda, la no ratificació per part del Regne d'Espanya del Conveni 189 de l'OIT sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics fa que convisquem amb una mena d'apartheid laboral femení.

Val a dir que aquestes, entre altres bretxes sociolaborals de gènere, es donen en un context en què les dones tenen més formació que els homes (l'any passat les dones ocupades amb educació superior superaren en gairebé un 6% als homes), i més presència laboral en el sector públic (17,8% dones vs. 13,7% homes) on semblen més fàcil combatre dites bretxes sociolaborals, i, sobretot, en un marc legal d'igualtat i no discriminació. Potser el que falten són polítiques integrals per a l'aplicació efectiva d'aquests principis formals d'igualtat i no discriminació. Vet aquí una, entre tantes, bona raó per mobilitzar-se el 8 de març, i cada dia.