Pel que fa a comportaments
inmodèlics de persones de rellevància pública, és un no aturar. En aquest
sentit, no havia paït del tot la notícia segons la qual el president de PIMEM
havia sigut sancionat per la Inspecció de Treball per mor d'unes contractacions
fraudulentes, quan el mateix mitjà me la recordà amb un altre titular
d'impacte: "La fundació del president de PIMEM deu 30.000 euros a un
professor des d'octubre".
El cas d'aquesta sanció té
importància en tant que es tracta d'una pràctica fraudulenta en una desena de
contractes de formació (en una acció de formació dual subvencionada amb 196.649
euros pel Servei d'Ocupació de les Illes Balears, és a dir, del SOIB). Aquestes
persones no rebien formació pràctica real, i resulta que, segons el que ha
publicat Diario de Mallorca, la Fundació per a la Formació i la Recerca que
presideix qui, alhora, és president de PIMEM formalitzava aquestes
contractacions per a substituir a treballadors ordinaris. Amb els avantatges en
bonificacions empresarials a la Seguretat Social, major flexibilitat, etc., es
reduïa il·legalment els costos laborals. Un negoci rodó, a costa dels drets
dels treballadors i del prestigi del sistema de formació dual. De ben segur que,
en qualsevol lloc on la Responsabilitat Social Corporativa fos quelcom més que
retòrica, ja es coneixeria el nom d'una nova persona presidint aquesta
patronal.
L'assumpte, a més de ser penós (cutre, en castellà), té, si més no com a
referent simbòlic, transcendència sociolaboral. Tingui's en compte que, des de
fa dècades, s'ha provocat un progressiu deteriorament de gran part de les
seguretats que constituïen la norma de treball. A partir de l'any 2010,
d'aquesta progressiva pèrdua de seguretats, es va passar a una abrupta
liquidació per enderrocament d'aquestes seguretats laborals. El resultat va ser
una estructura de noves ocupacions, que alguna literatura especialitzada ha
denominat de "males-ocupacions". En aquest context, la sociologia del
treball no neoliberal ultra és unànime en alertar del perill -per a capgirar la
cosa, és clar- que les "primeres experiències laborals" normalitzin
aquesta situació de "mala ocupació" com a horitzó.
És a dir, la precarietat laboral
té una dimensió política evident. Pot ser discutible si "el
precariat" és, com sosté Guy Satanding, una nova classe social, però el
que em sembla fora de qualsevol discussió és que "l'exèrcit industrial de
reserva" (la imprescindible necessitat de les societats capitalistes d'un
considerable número persones desocupades permanents per al bon funcionament del
sistema de producció capitalista, i la necessària acumulació de capital) del
qual Karl Marx parla en la seva obra cabdal, El Capital, avui el constitueixen,
a més de les persones en atur, les que sofreixen els diferents graus de
precarietat laboral. Aquesta dimensió política és encara més transcendent per a
la població jove. Ho resumeix a la perfecció el paràgraf d'un article signat en
2014 pel professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Luis
Enrique Alonso, que diu: "La joventut és, a més d'un període d'edat física
determinada, que s'experimenta personalment i es percep intuïtivament, una
construcció social que ve determinada pel conjunt de representacions,
convencions, institucions i justificacions que l'articulen i regulen dins de la
vida col·lectiva de les diferents societats. Per tant, gran part de les formes
i maneres de vida dels joves depenen de com es construeix socioculturalment el
lloc que els diferents col·lectius juvenils ocupen en la societat i de com les
institucions, tan informals (costums, tradicions, tòpics, valors, discursos,
etc.) com a formals (normes jurídiques, administratives i organitzatives de
tota mena, i a tots els nivells polítics), generen l'espai en el qual es
desembolica la seva integració en els processos generals de producció i
reproducció econòmica i social".
En qualsevol cas, la
transcendència simbòlica de les magarrufes amb contractes de formació i
formació dual del dirigent empresarial té a veure amb les següents preguntes:
Si algú amb notorietat, com el president de la PIMEM, fa aquests fraus, que no
faran els empresaris i les empresàries amb manco o nul·la exposició pública? És
exigible exemplaritat a qui no s'està de capitanejar iniciatives contra
presumptes fraus com, a tall d'exemple, campanyes contra certa venda ambulant?
Pel que fa al deute que la
fundació del president de PIMEM té amb un professor, sembla que té a veure amb
una altra inmodèlica pràctica empresarial basada en la fórmula de la "de -
gradació" de l'ocupació i el salari a cop d'externalització de la mà d'obra
essencial i substantiva per a poder prestar els serveis que donen origen a
l'activitat empresarial. A sobre, en aquest cas, es tracta d'una activitat
subvencionada amb fons públics. Gran coherència dels qui fan creuada del nou
evangeli neoliberal de l'emprenedoria! Però això són "figues d'un altre
paner".
Publicat
originalment a “Illa Global” (20-04-2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada