"Sàhara Occidental, un desert per al periodisme"

Publicat originalment a dBalears (17-06-2019)

En temps de fake news, d'informació groga que circula a balquena per les xarxes socials, de bancarització del finançament dels grans mitjans de comunicació privats en paral·lel a l'afebliment dels públics, i, sobretot, en temps de reculada, més o menys generalitzada, de l'aplicabilitat de debò dels Drets Humans, existeixen bastants deserts per al periodisme. Un d'ells el tenim relativament a prop: el que es viu en els territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Regne del Marroc.

La recent publicació de l'informe de Reporters Sense Fronteres (RsF), intitulat "Sáhara Occidental, un desierto para el periodisme", és un oasi en aquest sentit. Estam davant un document que, diguem-ho sense embuts, és un relat esgarrifós. Mitjançant nombroses entrevistes i testimoniatges, es posa a l'abast de l'opinió pública tot un seguit d'informacions que repassen exhaustivament la història d'abandó i silenci en els mitjans de comunicació internacionals, especialment en els espanyols i francesos, de la sistemàtica conculcació dels drets humans de la població sahrauí. Hi ha silencis, com aquests, que no són una altra cosa que crits d'indignitat. Entre altres coses perquè el projecte del "Gran Marroc", que des de fa més de quaranta anys impulsa la dinastia alauita, impedint concloure la descolonització del Sàhara Occidental mitjançant un referèndum d'autodeterminació, requereix la repressió sistemàtica de la població sahrauí, i ha generat una espessa xarxa mafiosa d'interessos econòmics en la qual, per cert, no hi manca la monarquia borbònica espanyola.

Però, a més de silencis, hi ha periodisme de la indignitat. En el cas del Sàhara Occidental, la "premsa espanyola del règim del 78" –o, si es prefereix, la premsa espanyola borbònica- és especialment manipuladora. El tractament de l'informe de RsF és un bon exemple dels llargs tentacles de la "Màfia del Gran Marroc". Posem per cas El País, que no s'estava de remarcar que RsF "denúncia en un informe les dificultats a les quals s'enfronta el periodisme al Sàhara, entre el mur de repressió marroquina i la propaganda del Polisari". L'equiparació entre el que fa el Marroc (quelcom més que dificultats), i el que se li atribueix al Front Polisari (unes suposades malifetes propagandístiques) no és més que un barroer intent d'exculpació del botxí. RsF és molt explícit en les seves recomanacions finals. En cap cas s'anomena al Polisari, i en totes es responsabilitza de la situació de crisi de DDHH al Marroc. Per exemple, a les dues últimes recomanacions s'afirma textualment: a) Reporters Sense Fronteres demana al Marroc que respecti els drets fonamentals al Sàhara Occidental, entre ells la llibertat d'expressió i informació, que garanteixi no només el dret dels periodistes sahrauís a exercir un periodisme lliure, sinó el dret dels ciutadans sahrauís a rebre una informació plural i veraç. b) Reporters Sense Fronteres insta a la Unió Europea, i molt especialment als Governs d'Espanya i França, a trencar el seu habitual silenci còmplice amb el Marroc, i a condemnar la repressió dels periodistes sahrauís.

Fet i fet, l'informe de RsF és també un molt important acte de solidaritat amb els periodistes sahrauís condemnats a llargues penes de presó, i amb els que sofreixen la mordassa imposada als informadors locals i estrangers, expulsats de manera gairebé sistemàtica. Val a dir que un informe com el de RsF  és una eina  força important per a que el moviment de solidaritat amb el poble sahrauí reforcem encara més aquesta solidaritat. S’ha de conèixer, per boca de RsF,  una veritat que es vol silenciar, amagar i manipular.  Ve a tomb, idò, recordar que Malcolm X va dir en una ocasió que "si no estau previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar a l'opressor i odiar a l'oprimit". Estam previnguts, i en aquest cas del Sàhara Occidental no ho aconseguiran!