Primer va ser la mentida de
qualificar la cartera Llucmajor-Campos de "Carretera de la Muerte".
Seguidament, algú declarà, amb una manca de dignitat i seny fora mida, que no
volia tenir morts a les seves espatlles. Després, quan la Plataforma
Antiautopistes va posar en dubte que el Consell de Mallorca tingués dobles per
pagar les obres, l'administració insular va ser incapaç -i encara ho és-
d'aclarir amb transparència i, diguem-ne, "bon govern" què punyetes
passa amb els euros del "Conveni de Carreteres". Tot plegat ha anat
acompanyat de molta propaganda sobre la necessitat de la dita autopista –perdó,
desdoblament amb macro rotondes (sic)-, propaganda i més propaganda tot i que
el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, aprovat
inicialment el mes de juny de 2018, va en una lògica totalment contrària i, si
no record malament, res diu d’ampliació del nombre de carrils de les
infraestructures viàries ja existents. Tanmateix
l’episodi més sonat de mentides va ser aquell anunci de reducció del projecte
ja iniciat que, segons el PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, i PODEMOS, ja havia
"redimensionat" el del PP.
La traca final -de moment!- ha
sigut la denúncia de la Plataforma Antiautopistes entorn de la utilització
d'escòries. Els vuits i nous, i les cartes que no lliguen del Consell de
Mallorca, la Conselleria de Medi Ambient i Territori (i Comissió de Medi
Ambient de les Illes Balears) en aquest assumpte és d'antologia. Són tantes les
contradiccions, les mentides, i les mitges veritats que m'és imposable fer-ne
un resum. En qualsevol cas els mitjans de comunicació n'han parlat prou, i, per
si de cas, aquí teniu
la informació de la Plataforma Antiautopistes sobre aquest assumpte i d'altres.
El cas és que la història per a
no dormir de les escòries -tot i no ser exactament el mateix- m'ha recordat
aquella campanya de "No volem ser el femer
d'Europa" que, val a dir-ho, cada cop que veig les obres s'ajunta amb
el record de la més antiga campanya de "Qui estima Mallorca no la
destrueix". Aquests darrers dies la imatge de la megarotonda ha sigut
força colpidora! Em permetran, senyores i senyors que governeu en el Consell de
Mallorca, que els reclami coherència amb els continguts aquestes campanyes que,
no ho oblidin, són patrimoni de la lluita –que és “llarga i constant”- per una
Mallorca socialment i ecològicament decent.
Vet aquí el que crec és una crida
molt compartida per la ciutadania mallorquina "progressista": atureu
l'autopista de les mentides, del malbaratament de doblers públics. Atureu
l'autopista tòxica territorialment, mediambientalment, i humanament. Atureu la
toxicitat d'aquesta macro -i del tot innecessària- obra viaria per a la
credibilitat de les forces "progressistes" de casa nostra. Si voleu,
hi sou a temps, però no us en sobra molt de temps. Rectificar és cosa de savis,
i, alhora, és possible. Certament aturar l’autopista és més laboriós que mantenir la inèrcia dretana-asfaltadora sense
límits en el departament de carreteres
del Consell de Mallorca. Aturar és, en aquesta ocasió, una actuació valenta o, millor dit,
intel·ligent. Seria, al cap i a la fi, un fet de política transformadora.
Atureu una autopista que segueix aplaudint el
"trifachito"; fet i fet, no deixa de ser un mal tràngol de la dreta,
molt dreta, i extrema dreta no poder estar al pont de comandament de l'execució
d'aquesta maleïda obra. Atureu l'autopista que resta qualsevol credibilitat a
una nova política de mobilitat coherent amb la crisi ecosocial en la que
Mallorca està immersa.
Si no record malament, fou
Eduardo Galeano qui primer va fer referència a una clàssica i celebèrrima
consigna, amb un afegitó que, diguem-ho així, la modernitzava. En una paret
d'una ciutat llatinoamericana (Bogotà, crec), algú havia escrit:
"¡Proletarios de todos los países, uníos! (Último aviso)".
Parafrasejant-la, hom podria dir: Atureu l'autopista (darrer avís).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada