L'agost no ha sigut un bon mes en
l'àmbit laboral de les Illes Balears i Pitiüses. L'atur registrat augmentà
lleugerament (un 0,6%) en relació a l'any anterior, el nombre mitjà de
registres d'altes a la Seguretat Social -i no el nombre de persones afiliades-
se’n enfilà a 589.020, la qual cosa
implica un increment de 12.607 registres
aquest mes (un +2,2% en termes relatius). Aquest nou rècord d'afiliacions és,
més aviat, un rècord de precarietat, i no tant d'ocupació. De fet, un 83% dels
39.040 contractes registrats, tot considerant els Fixos Discontinus com
indefinits, foren temporals, i la majoria de curta i molt curta durada.
No obstant això, i malgrat la
cada vegada major negació fàctica al dret a un habitatge mínimament digne,
l'anomenat "mercat laboral" illenc continua sent receptor de mà
d'obra forana. Això es palesa als estudis del Ministerio de Trabajo,
Migraciones y Seguridad Social sobre mobilitat geogràfica dels treballadors
d'Espanya. Paral·lelament, la demografia empresarial i laboral estrangera no
atura de créixer. Més enllà de les dades estadístiques, vet aquí dos exemples
de tot plegat: des de fa alguns mesos, puc veure cada matí com una empresa de
construcció (construcció nova, i tota classe de reformes), que té les oficines
devora ca meva, es posa en marxa, és a dir, observ la concentració de personal,
de furgonetes , etc. Tothom (empresari i empleats) és d'algun país de l'est
europeu. L'altre exemple: uns amics m’expliquen que a l'hotel de la Costa Est
de Mallorca, en el qual han passat uns dies de vacances, l'empresa és de matriu
estrangera, igual que tot staff directiu, i la totalitat de la plantilla.
Aquesta és una realitat que no es
pot ignorar. No es pot defugir el necessari debat sobre l'insostenible
creixement poblacional d'uns territoris insulars limitats, fràgils, i ja prou
malmesos, si no es modifica el model econòmic. Albert Einstein afirmà que
"no es poden resoldre els nostres problemes amb les mateixes idees que els
van crear". És urgent, idò, repensar el nostre futur socioeconòmic. I
fer-ho en clau de cohesió social i decreixement, car, en cas contrari, es farà
des d'una aposta per a la dualització social i l’agreujament de la crisi
ecològica, climàtica i social. El dilema és: democràcia amb impuls igualitari,
o neofeixisme.
Publicat
originalment a dBalears 09-09-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada