Tornam-hi, torna-hi amb les malalties laborals de les kellys

Publicat originalment a dBalears  (28-10-2019)

Idò si, tornam-hi, torna-hi amb més estudis sobre les conseqüències que provoquen les condicions de feina a les cambreres de pis dels hotels. Aquesta vegada ha sigut el Govern de les Illes Balears que, el passat 23 octubre, feia pública una nota informativa en què s'emfatitzava que: "Entre un 55% i un 70% de les cambreres de pis assegura que pateix sovint o de manera crònica mal a la regió lumbar, als canells i les mans, i a la regió cervical durant la temporada de feina". La informació venia a tomb de la realització d'una jornada en la qual els i les responsables governamentals presentaven "l'assaig per avaluar el programa d'intervenció preventiva i de promoció de la salut per millorar l'estat físic i mental de les cambreres de pis que es durà a terme".

A l'espera que algú m'expliqui fil per randa què és allò que vol fer exactament el Govern amb aquest "assaig" (sic), i de conèixer en la seva integritat l'esmentat estudi quantitatiu, em sembla que a la nota informativa no hi ha cap novetat pel que fa a la mala salut pel fet de treballar que pateixen les kellys. Potser fan falta més actuacions concretes per millorar les coses, i no tants estudis que ens deixen una desagradable sensació de "déjà-vu".

Fixar-vos si la cosa ve de lluny que aquest mes d'octubre ha fet divuit anys que, qui aleshores era la Directora de l'Institut de Salut Laboral de les Illes Balears, començava la seva intervenció a unes jornades sindicals de difusió de la salut laboral en el sector d'hoteleria –especialment per a cambreres de pisos- amb la següent pregunta, evidentment, retòrica: "Tenim els que aquí vivim unes condicions de feina al nivell de la Comunitat Autònoma líder en renda per càpita, o bé som els líders en renda per càpita perquè treballem més i en pitjors condicions que els altres?". Per actualitzar les paraules de Carme Font, com ja no som líders en renda per càpita, només cal canviar-ho per "líders en benefici hoteler empresarial".

En definitiva, em sembla que al tema de les males condicions de feina que, evidentment, provoquen malalties professionals a les kellys se li donen més voltes que les que fa un ca dins una senalla. Per quin motiu? Doncs perquè no es vol anar al moll de l'os de la problemàtica que no és altra cosa que la no participació efectiva i real de les treballadores en l'organització del treball. D'aquí plora la criatura, d'un model d'empresa que deixa la democràcia a la porta, en aquest cas, de l'hotel.