Agenda global 2020

Publicat originalment a dBalears (06-01-2020)

Tinc el costum de començar l'any amb la lectura de la "Nota Internacional" en la qual el Barcelona Centre for International Affairs, CIDOB, fa les previsions de l'agenda internacional anual. El CIDOB és el think tank més antic del Regne d'Espanya, i, des de la seva independència i rigor, ha atresorat un reconegut prestigi. És rellevant que, des d'aquesta posició no precisament d'esquerres, a les previsions per a aquest 2020 ocupi el primer lloc la conflictivitat política i social.

Val a dir que 2019 ha finalitzat amb mobilitzacions populars a mig món -des de Hong Kong a Xile, passant per Zimbabwe, França, o Catalunya- i que de la seva continuïtat i intensitat, i de la resposta que doni el poder dependrà, en gran part, la agenda global de 2020. Aquesta onada de conflictivitat, que en cada cas té peculiaritats concretes pròpies, obeeix a un malestar comú provocat per la globalització neoliberal de la desdemocratització i la desigualtat. Hom diria que, en aquest tot just iniciat any, serà tan cert com ho ha estat sempre que, en paraules del President Salvador Allende, "la historia es nuestra y la hacen los pueblos". A més a més, em sembla especialment oportuna l'apreciació que fa el CIDOB en relació al factor generacional d'aquestes mobilitzacions d'arreu: "per als nascuts amb el canvi de segle, aquestes protestes tenen un valor formatiu, i poden marcar el seu compromís polític i social".

El segon tema que el CIDOB preveu per a l'agenda dels pròxims dotze mesos és un altre assumpte relacionat amb l’ “allendista” màxima de "la història la fan els pobles". L'apartat intitulat "la politització del clima" parla de la importància que tindran els moviments socials -especialment #FridaysForFuture (FFF), i #Extinction Rebellion (XR)- en els avanços o reculades en la batalla contra el col·lapse climàtic. Es preveu una lluita acarnissada per a fer front a "forces que abracen el negacionisme climàtic o que menyspreen la urgència del repte com una preocupació de rics urbanites globalistes". La reivindicació de justícia climàtica de debò marcarà, de ben segur, l'agenda global de 2020!

D'altra banda, i sempre segons les previsions del CIDOB, en els pròxims mesos sentirem parlar molt del futur de l'ONU, que celebrarà el seu 75 aniversari en ple qüestionament del multilateralisme; de l'alentiment de l'economia, i de la, veurem si persistent, governança sense rumb de l'econòmica global; i de les tensions entorn de la tecnologia (singularment pel que fa a l'extensió del 5G).

Aquesta agenda global es completa amb els problemes derivats de la falta de democràcia i de respecte als drets humans a la Xina, i la seva relació amb el "mercat mundial"; les eleccions als EUA; el futur de la UE, ara capitanejada per la nova Comissió, presidida per Ursula von der Leyen; l’esdevenir d'Àfrica (amb la controvèrsia entre "afrooptimisme” i “afrorrealisme"); i la continuïtat de la conflictivitat i de la crisi humanitària al Mediterrani.

Aquestes són les previsions del CIDOB, i convé tenir-les en compte. Però no deixen de ser previsions que, en un món tan tensat per les monumentals desigualtats en tots els àmbits, poden saltar per l'aire en un tres i no res. La necessitat de viure vives desitjades, és a dir, la necessitat vital de fer realitat el que al principi d'any semblen utopies, pot trastocar-ho tot. Veurem si aquestes utopies només, i no és poc, continuen restituint, en paraules d'Eduardo Galano, "en derecho a soñar", o, veritablement, restitueixen a cada vegada més gent el dret a viure dignament i en pau.