A
tocar el Primer de Maig de 2020, s'escau una reflexió entorn de la situació
d'excepció que, a conseqüència del tsunami laboral i social provocat per la
pandèmia del coronavirus COVID-19, es viu en el món del treball. Com la
pandèmia és global, la crisi sociolaboral és mundial, i, donat que la
globalització neoliberal ha universalitzat la precarietat laboral i social,
aquest cataclisme és un ploure sobre banyat en els anomenats mercats de treball,
ja força precaritzats. Altrament dit, la present crisi laboral –que, per la
seva gravetat, fins i tot qüestiona el dogma del treball remunerat com a únic
distribuïdor directament i indirectament de la riquesa generada, i fa que el
debat sobre la Renda Bàsica Incondicional i Universal estigui present com mai
en les agendes polítiques i dels moviments socials- es produeix en un escenari
de pandèmia de precarietat sociolaboral que ha globalitzat el fenomen dels
treballadors i treballadores pobres. "Aquesta crisi posa al descobert les
fractures socials", afirmava l'Economista en cap de la Comissió de Comerç
i Desenvolupament de les Nacions Unides, Richard Kozul-Wright, en una entrevista
recent a La Vanguardia.
Les
previsions de l'Organització Internacional del Treball, que no inclouen els
"treballs informals", fan feredat. Segons l'Observatori de l'OIT de
data 7 d'abril de 2020, la crisi per la COVID-19 farà desaparèixer en el segon
trimestre de 2020 uns 195 milions de llocs de treball a temps complet. Es
preveuen enormes pèrdues en els diferents grups d'ingressos, en particular als
països d'ingressos mitjans-alts, i, entre els sectors més afectats s'inclouen,
entre altres, els serveis d'hostaleria i restauració, és a dir, que tot plegat
supera amb escreix els efectes de la crisi financera de 2008-2009. No és
agosarat pensar que, a la pròxima edició de l'Observatori de l'OIT, aquestes
previsions encara seran pitjors.
Pel
que fa a l'àmbit espanyol i insular, en sintonia amb les previsions de l'OIT,
no es pot preveure altra cosa que una crisi sociolaboral sense precedents.
Recordem que al punt de declarar-se l'estat d'alarma, es produí una pèrdua de
833.979 persones afiliades a la Seguretat Social, exemplificant la fragilitat
del model laboral espanyol, on les persones amb contracte temporal són ipso
facto -igual que en el 2010- les primeres víctimes d'una nova crisi. En unes
hores després d'haver escrit aquestes línies es coneixerà l'Enquesta de
Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2020 que, per raons de calendari,
tan sols insinuarà la magnitud de la tragèdia. Només començarem a conèixer
xifres més aproximatives a la realitat en conèixer, tot just passat l'1 de
maig, les dades d'atur i d'afiliacions a la Seguretat Social del mes d'abril.
En qualsevol cas, en conèixer les dades del nombre persones afectades pels
ERTOs, la destrucció de l'ocupació temporal, o, un assumpte de gran impacte a
casa nostra com és la no incorporació a l'ocupació de gairebé ningú del
col·lectiu de 73.407 Fixos Discontinues que a l'abril de l'any passat ja
estaven d'alta a la Seguretat Social, seran xifres feridores.
Fa
uns dies coincidia amb una responsable de Serveis Socials d'un Ajuntament d'un
poble costaner de Mallorca en la necessitat de preparar-se per fer front a
quelcom semblant a una crisi humanitària. Sens dubte, hi haurà molta gent sense
renda disponible per seguir vivint amb dignitat, i les classes més subalternes
afegiran precarietat a les seves precàries vides. També coincidíem que la
sobtada pèrdua d'activitat econòmica s'ha tractat d'esmorteir amb encertades
mesures estatals en l'àmbit del Dret del Treball i de la Seguretat Social, i de
Serveis Socials pel que fa a les competències autonòmiques. L'encert de, per
exemple, els ERTOs, la prestació extraordinària per cessament de l'activitat
d'autònoms i autònomes, o l'ampliació de possibles persones beneficiàries de la
Renda Social Garantida (RESOGA), no vol dir que no siguin mesures conjunturals
i amb insuficiències. No obstant això, el punt més greu és que, en alguns
casos, com ara l'anunciat Ingrés Mínim Vital, arribaran tard i sense atenir-se
a la situació d'emergència social.
L'excepcionalitat
d'aquest Primer de Maig no és només el confinament. A parer meu, la veritable
excepcionalitat és que les necessitats urgents del món del treball són de
capgirar el model de creixement econòmic basat en la sobreexplotació de recursos,
i l’escàs repartiment de la riquesa
generada. De les mesures socioeconòmiques d'urgència cal passar ben aviat a una
estratègia socioeconòmica de transició ecosocial justa per a no agreujar la
triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, ecosistemes),
"humanitzar" les relacions laborals amb la derogació de la Reforma
Laboral de 2012, i garantir a tothom -amb
instruments de distribució de renda, complementaris al treball remunerat, com
ara la Renda Bàsica- el dret a l'existència material per a poder viure vides
volgudes. En definitiva, aquest Primer de Maig es commemorarà, des del
confinament de cadascú, en una situació de, en paraules d'un recent manifest
signat per un grup de 250 professors i professores de les universitats
espanyoles de l'àmbit de l'economia i d'altres ciències socials, "crisi
civilitzatòria, ecològica, social i de cures".
El
citat manifest acaba afirmant que "a vegades, les crisis obren
oportunitats per als canvis. Així, el final de la Segona Guerra Mundial va
portar en alguns països a millores en la distribució i les condicions laborals
i socials. En canvi, la crisi originàriament financera de 2008 va suposar una
reculada al nostre país i en molts altres. No podem repetir els errors
d'aquesta última, per la qual cosa la sortida de la crisi provocada per la
pandèmia del coronavirus ha d'estar orientada a establir les bases d'una
societat més justa, més igualitària, i ecològicament sostenible". Vet aquí
la raó –impulsar els canvis vers una major justícia social- per la qual els valors
del Primer de Maig segueixen sent vigents. Un cop desconfinats i desconfinades,
el repte serà bastir –arreu, i a casa nostra, i a partir de la confluència de
sindicalisme, feminisme, i ecologisme- un potent moviment social per fer-los
útils per a un canvi de paradigma socioeconòmic en pau amb les persones i el
planeta.
Publicat originalment a Diari de Mallorca (30-04-2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada