Capgirar el guió (i IV)

Publicat originalment a dBalears (10-08-220)

Per acabar aquesta sèrie –després d'haver apuntat alguns trets de la situació d'abans de la crisi de la covid-19, de les incerteses de tot plegat, i del punt de partida per afrontar la coronacrisi econòmica, laboral i social- intentaré esbossar un decàleg d’idees per a aquesta nova gramàtica que ens hauria de permetre capgirar l'actual guió, i transitar cap a un futur de justícia social i ecologia.

1. Posar la vida al centre. Això, aquí i ara, vol dir engegar, com diu el manifest d'aquesta plataforma, "una transició econòmica, social i ecològica, i sabem que és tant possible com urgent i necessària per evitar el col·lapse cap al que ens dirigim". Més prest que tard, s'hauran d'implementar les propostes concretes que fa aquest ja veritable moviment social mallorquí.

2. Una nova concepció del diàleg social. Incorporar el Moviment Ecologista i el Feminista. Al conflicte capital-treball cal incorporar el conflicte capital-ecologia, capital-vida. El sindicalisme illenc hauria de prendre bona nota de nous paradigmes com ara el que s'intueix a l'acord estratègic del sindicat CGT, Greenpeace i Attac-França.

3. Garantir la consideració de les declaracions institucionals d'emergència climàtica, no com declaracions retòriques, sinó com autèntic "full de ruta" per a les decisions polítiques. S'escau recordar que, segons la immensa majoria de la comunitat científica internacional, les causes de la pandèmia estan estretament relacionades amb la destrucció dels ecosistemes.

4. Posar l'accent en la recuperació de la capacitat d'integració social del treball remunerat (assalariat i autònom). La precarietat, que en els darrers anys ha sigut la causa que Mallorca i les altres Illes s'hagin poblat de treballadors i treballadores pobres, ha difuminat un cert automatisme entre creació d'ocupació i reducció de l'exclusió social i la desigualtat. Alhora, és el moment de superar la lògica de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i de la Renda Social Garantida (RESOGA), per discutir de debò sobre la lògica de la RB Incondicional i Universal. Perquè, no ens enganyem, com digué aquest passat mes de maig la Primera Ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, "ha arribat el moment de la Renda Bàsica Incondicional".

5. Encarar el debat demogràfic. És un debat multifactorial que inclou des de les dinàmiques de l'anomenat Mercat de Treball que atreu població, fins a la qüestió de les  cures de les persones (grans i depenents) que, per cert,  la crisi de la covid-19 ha posat de manifest la imperiosa necessitat de repensar. En aquest sentit, cal recuperar la lògica de la primera part del títol de la "Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependència". Impulsar l'economia social i solidària en aquest àmbit, i focalitzar les polítiques públiques en la promoció de l'autonomia personal, és part important d'aquest necessari gir de guió.

6. Engegar una ambiciosa política d'Economia Social i Solidària (ESS). Perquè no en turisme? Tota "indústria cultural" ha de ser intrínsecament neoliberal? No estem perdent el tren de l'emprenedora social? En qualsevol cas, em sembla urgent capgirar el Pla Director d'Economia Social de les Illes Balears 2018-2022 amb polítiques públiques que fomentin de debò l'ESS.

7. Impulsar debats globals i actuar localment, com ara, el del deute públic, la fiscalitat justa (sembla evident que una nova fiscalitat per atendre a les noves necessitats és quelcom urgent), la necessitat i viabilitat d’una banca publica (els 10 bancs més solvents d’Europa són públics!), o la proposta de la Primera Ministra nova zelandesa d'una setmana laboral de quatre dies (En paraules de Jacinda Ardern, per fomentar el turisme intern i potenciar l'economia).

8. Xerrar més, molt més, dels progressos del que Raül Romeva ha anomenat "La revolta del bé comú" (és a dir, de desenvolupament amb justícia social i ecològica), i no tant del PIB. Hauríem de  reivindicar de valent –ho hauria de fer el Govern de les Illes Belares- l’actualització periòdica de l’Índex de Progrés Social (IPS).  

9. Tot plegat, hem de fer-ho amb la certesa que allò que ha de venir depèn de tenir sobirania per decidir el nostre futur. Torn a citar el mateix article de Raül Romeva: "[la] governança global ha de conviure amb un subnivell de governança local-regional àgil, transparent i participatiu que garanteixi els drets, els deures i el benestar de tota la ciutadania sense exclusions. Se'n diu subsidiarietat. Per això, som tants i tantes les que volem una República que lideri aquest debat i en sigui pionera".

10. I, per anar acabant, citaré a Karl Marx, que en 1845, a la Tesi 11 sobre Feuerbach escriví: "Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo". Doncs ara caldria que els "filòsofs", és a dir, la intel·lectualitat Mallorquina, a més d'interpretar la mallorquinitat del segle XXI, ajudés a dibuixar la seva transformació amb criteris republicans, amb inequívoques pulsions igualitàries i ecològiques.

Tinguem per segur que capgirar el guió no és cosa fàcil, però, com encertadament planteja Jorge Riechmann en el seu darrer llibre intitulat Otro fin del mundo es posible, decían los compañeros, "no tot allò que s'afronta es pot canviar, però res es pot canviar fins que s'afronti".