Publicat originalment a dBalears (04-01-202)
La
notícia que, des de l'1 de gener del 2021 acabat d'iniciar, ha entrat en vigor
l'ampliació del permís de paternitat a setze setmanes (per cert, sense cap
millora en la durada del permís de maternitat que, des de fa anys i panys, es
manté sense ampliació) s'ha presentat com una excel·lent notícia per a la
igualtat. Sens dubte -després de tanta mala notícia a col·lació dels efectes
sanitaris, econòmics i socials de la covid-19-, hi ha ganes de bones notícies,
i, el fet que els permisos siguin d'igual durada per a pares i mares, i
intransferibles ho és, en principi, una bona notícia. Però, és necessari
advertir de bon començament que Déu ens guard d'aconseguir normatives
d'igualtat a força d'igualar drets a la baixa, o, com és el cas, de barrar la
millora de drets a les dones.
El
cas és que, com fa
algun temps adverteix la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per
Naixement i Adopció (PPiiNA), aquesta, aparentment, bona notícia es basa en
una norma legal que té, com aquelles antigues pel·lícules de Fu-Manxú, trampes
molt grans. A tall d’exemple, els pares no podran emprar el seu permís per a
alternar-se amb les mares i quedar-se al càrrec del seu nadó perquè: 1) les 6
primeres setmanes hauran de prendre-se-les forçosament a partir del naixement,
és a dir, simultàniament amb la mare. Es nega, per tant, l'autogestió dels
progenitors del dret a la cura dels nadons. 2) les altres deu setmanes del
permís hauran de prendre-se-les quan i com l'empresa li ho permeti. És un dret
amb permís empresarial! (sic). Tot plegat, diguem-ho suaument, no facilita una coresponsabilitat
de debò de tots dos progenitors. Una imperdonable oportunitat perduda!
Tanmateix,
el punt més sagnant de la desigualtat de gènere en matèria de cures continua
sent el de les excedències per a cura de familiars. A Balears, durant els nou
primers mesos de l'any 2020 (última dada disponible), la Seguretat Social va
reconèixer la prestació a un total de 1.072 sol·licituds d'aquest tipus
d'excedències, de les quals un 85% van ser per a sol·licituds fetes per dones!
Tot
plegat indica que queda molt camí per recórrer fins a arribar a una situació
d'igualtat en l'àmbit de les responsabilitats i treballs de cures. Convindria,
doncs, que els passos en la bona direcció ho fossin sense trampes, i amb més
ambició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada