Coronacrisi social i escola

 De tots els missatges rebuts al mòbil durant la setmana passada, va haver-n'hi un força especial. Sense embuts: alhora que em colpia, m'enorgullia d'escola pública, i d'associació de veïns i veïnes. Era un WhatsApp del grup de l'AAVV del meu barri, la de Cas Capiscol-Son Busquets-Tramuntana de Palma, amb el comunicat del Col·legi Públic Cas Capiscol que il·lustra aquestes línies.

Diu el text del CP Cas Capiscol que "com sempre, qui en pateix les conseqüències [de la crisi social] d'una manera més severa és la classe treballadora". Tota la raó! Basta veure les dades, publicades la setmana passada, de l'Enquesta de Població Activa (EPA) referides a 2020: A les Illes Balears l'any passat la població aturada s'enfilà fins a 101.700 persones, un 33,8% més que l'any anterior; tres de cada quatre llocs de treball perduts van ser temporals, és a dir, com més precarietat, més afectació té la crisi; a 31.900 llars illenques (al 7% del total) tots els seus membres actius estan a l'atur...

La nota del Col·legi Públic d'infantil i Primària de Cas Capiscol segueix dient: "Avui, tenir feina no és sinònim de sortir de la pobresa". Una gran veritat, que, massa sovint, s'oblida, o, millor dit, s'oculta. Anys i panys de neoliberalisme, economia de les desigualtats, desregulacions laborals, afebliment sindical, devaluacions salarials... han aconseguit que el treball remunerat ja no sigui garantia d'una certa integració social. La precarietat laboral de l'exclusió ha esdevingut estructural. D'aquí plora la criatura!

Tot plegat explica que, en el nostrat model econòmic sustentat en un gegantí monocultiu turístic, liderem –com indica aquest recent informe d'Oxfam-Intermón- el rànquing de pobresa relativa de comunitats autònomes espanyoles, i que l'indecent mercat energètic de les portes giratòries provoqui situacions en què "la pobresa energètica s'ha instal·lat en moltes llars de familiars i coneguts".

Tot just abans de rebre el missatge havia interromput la lectura del llibre de Marina Garcés, "Escola d'aprenents". De fet, acabava de subratllar a la pàgina cinquanta-nou: "Quan actualment es radicalitza el qüestionament de l'escola des de tants fronts, la principal raó per defensar-la, per mi, és aquesta: és el lloc on la societat, en el seu conjunt, es pot fer càrrec de la disputa entorn del saber, les seves implicacions socials i les seves conseqüències polítiques".

El comunicat del CP Cas Capiscol que -com haureu observat al text íntegre- té l’objectiu d’engegar una campanya de recollida d’aliments, és, sens dubte, una crida a fer-nos càrrec de la disputa del saber sobre la caracterització de l'actual crisi social (macroeconomia versus necessitats i incerteses vitals), i sobre les implicacions socials (necessitat de practicar la solidaritat concreta versus missatges postfeixistes de lluita dels penúltims contra els últims), i de les inevitables conseqüències polítiques (desdemocratització de la democràcia versus reeiximent dels impulsos igualitaris de la democràcia).

Una vegada més, mil gràcies docents!

Publicat originalment a dBalears (01-02-2021)