Publicat originalment a Diario de Mallorca (23-05-2021)
Dilluns
17 de maig em vaig tornar a posar la camiseta groga d' "Autopista
Mai". L'ocasió s'ho pagava. Era el dia de la inauguració oficial de l'autopista
Llucmajor-Campos. De camí cap a Llucmajor no podia deixar de pensar en els
llargs mesos d'activisme per aturar aquesta gran barbaritat en tots els sentits
(mediambiental, econòmic, de model de societat, polític, etc.), i en
l'oportunitat perduda de, en temps d'emergència climàtica, capgirar el model de
mobilitat basat en el foment de l'ús del cotxe privat. Va ser un trajecte fins
al punt de trobada amb els i les altres activistes de la Plataforma
Antiautopista acompanyat del neguit de si la perduda de coherència,
credibilitat, i dignitat per part de “l’esquerra" i “l’esquerra de
l'esquerra" institucional per mor d'aquesta absolutament innecessària obra
viària serà alguna vegada recuperable, més enllà de la dinàmica del "mal
menor".
Tenia
la sensació de dirigir-me a una acció testimonial de resistencialisme davant
una derrota, i no a una acció de protesta d'aquelles que ajuden a albirar
models de futur pels quals val la pena continuar lluitant. Em vaig equivocar.
La inauguració de l'autopista Llucmajor-Campos es va convertir en un seguit
d'ensenyaments per incorporar a la caixa d'eines de les lluites emancipatòries.
Vet aquí alguns d'aquests ensenyaments:
I.- En l'època de les "fake
news", dels populismes postfeixistes, del menyspreu per la veritat en la
vida política..., resulta imprescindible reivindicar a Michael P. Lynch. El seu
text de 2004 intitulat "La importància de la veritat per a una cultura
pública decent" és rabiosament actual. En aquesta esplèndida defensa
filosòfica de la idea que la veritat importa, Lynch ja ens advertia que
"el cinisme sobre la veritat està molt estès, però no és inevitable".
I, no obstant això, els i les responsables del, contextualitzant-lo
històricament, major atemptat contra el territori de Mallorca mai perpetrat,
continuen entossudint-se en la inevitabilitat de les mentides sobre, entre d'altres assumptes, l'alt índex de sinistralitat de la carretera
de Llucmajor- Campos, o en relació amb els canvis operats en el projecte
executat, en contrast amb l'originalment projectat pel PP. L'expressió
"carretera de la mort" ja és un tòtem del demagògic populisme
negacionista de la imprescindibilitat de posar límits, i la senyora Mercedes
Garrido ja és, a casa nostra, un exemple totèmic de representant institucional
que no ha volgut entendre que veritat i decència són inseparables. Almenys ho
són des d'una perspectiva emancipatòria.
II.- L'existència d'una mena de
"Deep State" en l'àmbit de les infraestructures viàries és una greu
anomalia democràtica. Una anomalia que es va fer present en l'acte
d'inauguració del passat 17 de maig. El representant d'aquest "estat
profund" va tenir un protagonisme discursiu equiparable a la representació
de les institucions democràtiques. Mentre els i les activistes reafirmàvem que
"Qui estima Mallorca no la destrueix", el representant de l'equip
tècnic del Departament de Carreteres del Consell de Mallorca elogiava la
"museïtzació" del paisatge, i dels sentiments lligats a la "mare
terra", i, en al·lusió als que protagonitzàvem l'acció de protesta, no es
va estar d'afirmar alguna cosa semblant a què "el progrés ha vingut sempre
acompanyat de protesta" (sic). Pura ideologia del creixement sense límits;
ignorància o negacionisme del fet que a Mallorca hem progressat de veritat a
cop de protesta popular guanyada (des de l'àmbit ecològic, al social, passant pel
cultural), i hem retrocedit quan les protestes guanyades han sigut les de les
elits, a tall d'exemple força significatiu, la derogació de l'ecotaxa que va
fer el convicte i confés corrupte Jaume Mates. Segon ensenyament: Existeix una
"modernització regressiva" defensada principalment pel "Deep
State" no combatut pel progressisme institucional.
III.- S'ha defensat "ad
nauseam" la bondat de l'Autopista Llucmajor-Campos per la unanimitat en la
seva aprovació. Però la pregunta clau és si va ser una unanimitat en valors, o
una unanimitat a base de renúncies d'una part. Altrament dit, unanimitat en el
bé comú, o creació d'un sentit comú neoconservador asfaltador? Tercer
ensenyament: La nostra dreta pro autopistes de tota la vida podrà parafrasejar,
en matèria d'infraestructures viàries, tantes vegades com vulgui a Margaret
Thatcher, que en 2002, en preguntar-li quin havia estat el seu major assoliment
polític, va respondre sense dubtar: "Tony Blair i el nou laborisme.
Obligàrem als nostres rivals a canviar les seves posicions".
IV.- El quart ensenyament que ens
deixa l'acte d'inauguració de l'autopista Llucmajor-Campos és que qualsevol
imatge que pugui reforçar la cantarella que "totes les persones que es
dediquen a la política institucional són iguals" és nefasta per a la
democràcia. La imatge patètica de la presidenta del Consell de Mallorca, i
altres representants institucionals pertanyents al PSOE-PSIB, confraternitzant
únicament amb la dreta mallorquina més pròxima a aquella expressió del feixisme
italià de "me ne frego" va ser, en el millor dels casos, un mini
aquelarre bipartidista d'un sistema de torn polític del passat.
V.- S'han compromès al fet que
aquesta autopista ara inaugurada serà l'última. La credibilitat del tripartit
que, des de fa sis anys, governa en el Consell de Mallorca és menys que zero en
aquesta matèria. El cinquè ensenyament és, doncs, que caldrà lluitar per a
l'urgent aprovació d'un Pla de Mobilitat que garanteixi aquesta afirmació.
Tornant a Michael P. Lynch "el concepte de veritat cobra rellevància social".
VI.- Tanmateix, l'ensenyament
fonamental de tot plegat és la urgència d'anticipar un ordre polític alternatiu
(em nego a continuar xerrat del polisèmic terme "canvi de model
econòmic") que disputi el (sense)sentit comú negacionista dels límits. Fóra
bo que les institucions democràtiques d'aquest petit país prenguessin en
consideració d'una vegada allò que tan
encertadament apunta Pierre Rahbi: "el nostre gran repte avui és prendre
consciència de la nostra inconsciència".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada