Renda Màxima

Publicat originalment a dBalears 26-04-2021)

La proposta d'una Renda Bàsica Universal (BR) és àmpliament coneguda pel públic interessat en el republicanisme democràtic, que es proposa garantir el dret a l'existència (i llibertat) material com a dret essencial de ciutadania. He escrit de la RB en bastants ocasions en aquest mateix espai, i, per tant, no insistiré en la seva explicació i defensa. En tot cas, anotar que, dia a dia, se sumen més veus que aposten per la RB.

Tres exemples relativament recents i d'àmbits diferents: Quan en aquesta entrevista se li pregunta a Ivan Murray què proposen, contesta: "Per exemple una renda bàsica universal ...". L’autor del llibre intitulat "Pactes verds en temps de pandèmies", Alfons Pérez, planteja la necessitat d' "una combinació entre Renda Bàsica Universal i reducció de les hores de treball". Fins i tot, el poeta Pol Guasch, en el seu combatiu discurs a l'acte institucional de l'Ajuntament de Barcelona de la Diada de Sant Jordi d'enguany, no s'està de reivindicar la Renda Bàsica.

No sempre ha sigut la RB tan mencionada. Durant molt temps era un debat situat en una mena d'angle mort. Durant anys i panys la RB fou una proposta (gairebé una extravagància) defensada únicament en escassos cercles acadèmics, secundada tan sols per nuclis minoritaris d'activistes. La RB era una gran desconeguda per a la població en general, talment com ho és avui la proposta d'una Renda Màxima (RM). Tinc per a mi que, en els pròxims mesos postpandèmics, la RM serà un tema que prendrà volada. El debat sobre la RB és, certament, urgent. Ho és perquè l'acumulació de riquesa atempta contra la democràcia. Republicanament no és assumible l'existència d'un "poder econòmic i polític dels molt rics" que, a més d'engrandir les diferències, impedeix que les democràcies garanteixin vides que valguin la pena ser viscudes a tothom.

Començar a parlar de RM avui (en pròximes col·laboracions al dBalears aniré concretant la proposta) ve a tomb per l'anunci fet la setmana passada de l'Expedient de Regulació d'Ocupació de CaixaBank. Després d'absorbir Bankia, el banc proposa 8.291 acomiadaments (el 18% de la plantilla), i el tancament del 27% dels sucursals (1.534 en termes absoluts). Mentrestant, José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank -i abans de Bankia- cobrarà un fix d'1,65 milions d'euros, més un variable de fins a 200.000 euros! El de Goirigolzarri és només un exemple –i no és el més greu- d'escandalosa retribució.

Davant tal despropòsit se m'acut fer una crida a la revolta pacífica al crit de: "que tothom abandoni la banca convencional i es passi a la banca ètica!". Clar que això estaria molt bé, però, no són només els directius bancaris els que tenen retribucions, diguem-ho sense embuts, no democràtiques. Louis Brandeis, Jutge de la Cort Suprema dels Estats Units entre 1916 i1939, va sentenciar: "podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir totes dues coses". Així de clar: Ens cal una Renda Màxima.