Publicat originalment a Diario de Mallorca (17-06-2021)
Pot
ser perquè ens han turistitzat fins i tot la ment, que tendim a identificar el
mot "creuer" gairebé exclusivament amb aquests grans hotels i
ressorts que solquen (contaminant-la) la mar, atraquen (amb dubtoses
precaucions de salut pública per a les poblacions residents) en els nostres
ports, i visiten (massificant-les) les ciutats. I, tanmateix, en qualsevol
diccionari que es consulti la paraula creuer, hi apareixen més de mitja dotzena
d'accepcions. L'última d'elles és quasi sempre la referida a quelcom com viatge
o passeig turístic a bord d'un vaixell. La primera de les accepcions és sempre
la que defineix creuer com "indret en què s'encreuen dos camins". Idò,
dels creuers què vull escriure a les pròximes línies són aquests, en expressió
de Marc Augé, "no-llocs" -turístics, en aquest cas- que,
inexorablement, s'encreuen amb el camí de la precarietat i l'explotació
laboral.
Tanta
sort que, malgrat l'hegemònica turistització del pensament imposada, hi ha
centres d'investigació amb perspectiva crítica sobre el turisme, com ara Alba
Sud, que, fa unes setmanes, ha publicat un informe rubricat per la
investigadora especialitzada en turisme i esclavitud contemporània, Angela
Taberga, intitulat "Trabajo en cruceros. De la ampliación a la
intensificación de las jornadas laborales".
Avancem que el treball de Taberga és una fotografia de les extremes
precarietats laborals que hi ha dintre de les mega naus marítim-turístiques que
sembla tornaran, ben aviat, a sovintejar el port de Palma.
L'informe
esmentat constitueix, per una banda, una solida revisió de la literatura
científica en matèria turística, especialment referida al "mercat dels
creuers". Això permet evidenciar que "l'alta ocupabilitat i el pagament
en moneda estrangera (dòlar o euro) han despertat l'interès de milers de
persones joves i adultes, la qual cosa ha posat en evidència que el mercat de
creuers és una alternativa laboral interessant per a treballadors de diverses
parts del món, especialment de països perifèrics (com el sud-est asiàtic i
Amèrica Llatina), o persones que es troben en situació de desocupació o major
vulnerabilitat social". Un fet que permet que les grans empreses de
creuers "reclutin" les seves plantilles en els països més competitius
en la relació qualificació- preu de la mà d'obra (sic). Això explica que el
personal d'origen filipí -que té un pes de fins a un 30% del total de la mà
d'obra marítima mundial- tingui una forta presència a les tripulacions de la
indústria creuerística.
Un
aspecte força rellevant és que aquesta "divisió internacional del
treball" es reprodueix dins d'un creuer, car, amb la revisió bibliogràfica
que fa Angela Taberga, queda evidenciada "l'existència d'una clara
segregació ètnica en la jerarquia dels llocs de la tripulació". Alguns
autors no s'estan de considerar que l'organització de la jerarquia funcional
laboral dels vaixells "està «antiquada» i és «colonial», o que fins i tot
recorda les pràctiques de segregació «del segle passat» perquè són el gènere,
la nacionalitat i el color de la pell els que defineixen qui ocupa una
determinada funció i quin salari rep".
Pel
que fa a l'anàlisi de la legislació laboral, l'informe publicat per Alba Sud
explica la transició des de la situació d'ús i abús de les "banderes de
conveniència" -amb les que operen companyies com ara Carnival Cruise Line,
Royal Caribbean Cruise Line, Princess Cruises, Norwegian Cruise Line, o MSC
Cruises-, que convertien aquests centres de treball itinerants en espais sense
cap llei laboral, fins al 2013, que entrà en vigor la normativa internacional
coneguda com a "Maritime Labour Convention" (MLC), és a dir, el
conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que regula unes
condicions de treball mínimes per als treballadors i treballadores de la mar. A
principis de 2021 un total de 97 països havien ratificat el MLC, entre ells la
majoria de "països propietaris de vaixells", i "països
proveïdors de mà d'obra marítima". Un rampell de decència empresarial per
acabar amb les condicions de màxima precarietat laboral? En absolut! Amb el
Conveni de l'OIT els creuers segueixen
sent "no-llocs" d’estàndards decents
en matèria de drets laborals.
La
tercera dimensió que aborda Angela Taberga és la de l'extensió i intensitat de
la jornada laboral en l'ocupació als creuers
turístics, com a element generalitzat i estructural de precàries conduccions
laborals, fregant, en moltes ocasions, situacions d'explotació. En aquest
sentit, Taberga cita tot un seguit de literatura científica que sosté que les
llargues jornades de treball en els creuers són un greu problema sociolaboral i
psicosocial. A tall d'exemple, R.A. Klein creu que "el creuer modern
s'assembla a una «sweatshop»", val a dir que l'autora de l'informe
aclareix que "sweatshop" és, de manera literal, una "fàbrica de
suor", però que es pot traduir millor com a "fàbrica
d'explotació". Més enllà de la literatura especialitzada, l'informe
publicat per Alba Sud demostra, mitjançant una molt representativa enquesta,
que la jornada setmanal dels membres de tota la tripulació és, com a mitjana,
de 67,8 hores, i la de les persones ocupades en la posició inferior en
jerarquia de l'estructura laboral és, com
a mitjana, de 79 hores. Si hi afegim la intensificació (ritmes de treball i
total disponibilitat) d'aquestes jornades laborals en un centre de treball
absolutament aïllat de qualsevol altra possibilitat de socialització, no és
agosarat afirmar que els treballadors i les treballadores, especialment les de
categoria inferior (les més proletaritzades i manco glamuroses), dels creuers
que ens visiten són víctimes de jornades i càrregues de treball obscenes.
Angela
Taberga encapçala el capítol de conclusions del seu informe amb una cita de
Slavoj Žižek . La hi agafo manllevada per acabar aquestes línies: "Em trob
bé al marge de l'obscenitat d'aquests vaixells".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada