Factura de l'electricitat i pobresa energètica

 

Publicat originalment a Diario de Mallorca (05-09-2021)

Zygmunt Bauman, en un dels llibres que tinc en més estima, ens deixà escrit: "Ara com ara, la desigualtat s'agreuja seguint la seva pròpia lògica i el seu propi ritme. No necessita cap altra ajuda, estímul, pressió, o impuls extern. La desigualtat social sembla estar a punt de convertir-se en el primer perpetuum mobile que, finalment, han creat els humans en la Història després de nombrosos intents fallits". La reflexió de Bauman és força útil per cavil·lar sobre dos assumptes cabdals de la construcció social neoliberal: per una banda, el "moviment perpetu" en l'alça del preu de la factura de l'electricitat demostra que la privatització de la generació i distribució de béns essencials per a la vida és contrària al bé comú o procomú, i,  per altra,  de com s’activen mecanismes que incentiven l'increment de la desigualtat fins a ferla democràticament insuportable.

Dit sense embuts: els anomenats "beneficis caiguts del cel" de les elèctriques han sigut un gran incentiu per a què, en la mesura que augmenta la riquesa dels "rics energètics" (directius i accionistes de les elèctriques), augmenti el nombre de pobres energètics, i s'intensifiqui la seva severitat. Altrament dit, com més creix el benèfic de l'oligopoli elèctric espanyol, més creix el col·lectiu de persones en situació de pobresa energètica.

Com convencionalment s'entén que es pateix pobresa energètica quan es viu en llars que no poden permetre's mantenir una temperatura adequada, s'escau recordar l'última Enquesta de Condicions de Vida (ECV), publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i corresponent a 2020, que ens indicava que en aquesta situació hi estaven gairebé el 20% de les llars de les Illes Balears. Una dada prou feridora però poc citada en el debat sobre el creixent preu de l'energia elèctrica. Però, és que la dada de la pobresa energètica d'ara mateix és, amb tota seguretat, encara més greu. Tingui's en compte que l'ECV utilitza per a tots els seus càlculs els ingressos corresponents a l'any anterior. Per tant, aquest 20% de llars illenques en situació de pobresa energètica no inclou, ni de bon tros, l'empobriment d'una part gens negligible de la nostra societat a conseqüència de la pandèmia de la covid-19. Val a dir, per una altra banda, que l'ECV ens donava una altra dada de gran rellevància per a l'assumpte que ens ocupa: en el 38,5% de les llars no van tenir capacitat per a afrontar despeses imprevistes. Amb l'augment de les carències materials per mor de la pèrdua d'ingressos que la crisi de la covid-19 ha provocat, quantes més no podran afrontar aquest imprevist estirabot de la factura elèctrica?

El preu de la llum que la ciutadania i el teixit empresarial paguem no és un problema tècnic. És part d'un polièdric problema polític. De fet, frenar la lògica i el ritme de la desigualtat estructural de la qual Bauman ens en parla, hauria de ser un dels assumptes polítics de primer ordre. Cal insistir que els "intents fallits" de posar brides a les dinàmiques desbocades de les desigualtats han abocat històricament a situacions d'autoritarisme i de democràcia fallides?

Dit sia de passada que, en aquests processos de turbocapitalismo de les grans desigualtats, una part del teixit empresarial –el menys robust- sofreix també les conseqüències en termes de viabilitat empresarial i/o econòmica. En el cas de l'escalada alcista del preu de la llum sorprèn que el Banc d'Espanya -que tan rabent sol ser a clamar contra l'augment del Salari Mini Interprofessional pel seu suposat, i mai contrastat, efecte negatiu en la generació i/o manteniment de l'ocupació- no tingui res a dir sobre l'efecte d'aquest moviment perpetu a l'alça del cost de l'energia en l'ocupació d infinitat de petites i mitjanes empresa i autònoms.

Sigui com sigui, aquest assumpte posa sobre la taula molts debats. N'apunt un imprescindible: la necessitat d'ampliar el ventall de drets de ciutadania regits pels principis d'universalitat i incondicionalitat. El debat entorn de la Renda Bàsica Universal i Incondicional és un debat per albirar un futur de més llibertat i cohesió social, alhora que, implícitament, és una proposta   per garantir el dret incondicional i universal a no patir pobresa energètica. Una incondicionalitat que vol dir actuar ex-ante a passar fred o calor, o al fet que s'acumulin els impagats de la factura de la llum. Incondicionalitat vol dir no haver d'esperar a acreditar que s'és pobre, i, depenent del grau de pobresa energètica que es pateixi, rebre caritativament –i després de processos burocràtics a balquena- un bo d'ajuda.

Per cert, el llibre de Zygmunt Bauman al que he fet referència al principi d'aquestes línies es titula "La riquesa d'uns quants beneficia a tothom?". La contestació és òbvia.