El Hierro

L'illa canària de El Hierro és molt més que la sèrie televisiva "Hierro", però, a l'hora de decidir l'escapada des de Tenerife, la ficció dirigida per Jorge Coira i protagonitzada per Candela Peña i Darío Grandinetti hi va tenir un paper determinant.

A la sèrie te'n fas al cas que a l'illa podràs contemplar volcans, bugades de lava, abruptes penya-segats, panoràmiques i piscines naturals de vertigen, savines que s'agenollen davant el vent, la petita capital que és la concentració urbana més gran , Valverde, o els sorprenents hivernacles on es conreen els plataners a tocar l'Atlàntic. Si has vist "Hierro" saps que no has d'anar-te'n sense provar "la quesadilla", les postres típiques de El Hierro.

Saps que no et pots perdre anar a La Restinga, Tacorón (amb les primeres piscines naturals que visitam, i el gran hivernacle de la "Platanera de Díaz"). Has de fer el camí de Valverde al Mirador de la Peña, i quedar bocabadat dels paisatges i de l'edifici construït per César Manrique. A més de les piscines naturals de Tacorón, és imprescindible visitar les de Charco Manso, Charco de Los Sargos, La Maceta, Charco Azul, i, sobre tot, les del Pozo de las Calcosas i el petit poblat costaner amb les seves peculiars cases amb teulades de palla que necessàriament has de creuar per arribar a les piscines. Saps, òbviament, que has de dedicar un poc de temps a visitar Valverde, on hi ha moltes de les localitzacions de la sèrie (la presó en la ficció televisiva estava just a tocar l'hotel Boomerang on ens vàrem allotjar). Saps que no te'n pots anar de El Hierro sense apropar-te a l'Ermita de Nuestra Señora de los Reyes, i, des d'allà, posar rumb al Sabinar per contemplar i fotografiar la Sabina que apareix a la capçalera de la sèrie "Hierro", un trajecte que és molt recomanable fer caminant per gaudir de paisatges i vegetació; ni sense haver visitat el seu Parador (bon cafè, vistes esplèndides, i l'imprescindible Roque de la Bonanza); ni l'aeroport, una pista a ran del mar en un entorn privilegiat; ni sense haver comprat Quesadillas herreñas a la petita fabrica Adrián Gutieerez e hijas a Valverde. Nosaltres sabem, endemés,  que hi vàrem fer, probablement, la darrera compra de la temporada. Ja era fosquet i ens advertiren que tancaven per vacances.

Però hi ha indrets que no surten a la sèrie, com ara, els pinars de pi canari (amb abundant laurisilva), la part de l'illa del Mirador de El Lomo Negro, el Faro de Orchilla, o les imatges de la fumera del volcà Cumbre Vieja de La Palma que vam poder contemplar des del Mirador de la Llania. Amb la sèrie tampoc en saps massa cosa de la tranquil·litat total, i del tarannà dels herreños. Dues anècdotes sobretot plegat: Arribarem a El Hierro un dimarts, i a la nit soparem al restaurant "La Mirada Profunda a Valverde". No hi ha carta, el cuiner t'explica una llarga llista de suggeriments, amb bastant gastronomia local. Costa retindre per decidir, i és impossible saber si t'has ajustat al pressupost o no. El cas és que, sens dubte, hem encertat l'elecció del restaurant. El problema va ser la nit de l'endemà. Volíem un sopar que fos un poc especial per acomiadar-nos de Valverde. Però va resultar impossible: Tota la restauració tancava la nit dels dimecres (un símptoma de societat, feliçment, preturística o turística de baixa intensitat). Soparem a un bar del centre de la ciutat que, sense ser gens especial, va ser més que correcte.

La segona anècdota succeí al desdejuni a l'hotel. Entre la clientela hi havia una britànica que no xerrava ni una paraula en castellà, i la cambrera que ens atenia no xerrava ni una paraula d'anglès. Veure que  algú té problemes d'idioma per demanar uns ous fregits amb bacó, i que, per molt que insisteixi en demanar "fried eggs with bacon", no l'entenen és, si més no, una situació curiosa i inusual. Coses que, segurament, només poden passar a un hotel a El Hierro.

Definitivament, El Hierro és molt més que la sèrie "Hierro". "La terra és en realitat la millor obra d'art" va dir en una ocasió Andy Warhol. El Hierro no fa més que donar-li la raó.