Potser m'estic perdent alguna cosa ...

Publicat originalment a dBalears (13-02-2022)

El propvinent 24 de febrer es celebrarà l'Assemblea General Extraordinària de l'Obra Cultural Balear (OCB) on en sortirà elegida una nova junta directiva i un nou president. Seguint el que és una mena de tradició de l'entitat, s'hi ha presentat una única candidatura, per tant, l'interès, almanco el meu, no és altre que esbrinar què ens proposen als socis les persones que regiran el destí de l'entitat en els anys vinents.

I és en aquest afany que, si més no en un assumpte que em neguiteja força, potser m'estic perdent alguna cosa.

A les entrevistes, declaracions i articles d'opinió en els mitjans de comunicació del qui serà el nou president ha desaparegut una idea força per a mi de gran importància: "la defensa del català com a eina de cohesió social". A parer meu és una qüestió clau per impulsar de debò l'ús social de la nostra llengua pròpia. Cal que el coneixement i l'ús del català augmentin les oportunitats laborals i professionals; i articulin veritables processos d'integració, o, pot ser, és més adient xerrar de processos d'assimilació (en qualsevol cas d'això en discutim en un altre moment), de les persones nouvingudes i no tan nouvingudes. Em sembla oportú reivindicar el català com a element essencial d'igualtats d'oportunitats d'arribada, i no sols d'oportunitats d'inici. En aquest sentit, potser m'estic perdent alguna cosa entorn de posicions tan, aparentment, dissonants com ara "L'OCB destaca que la nova llei d'Educació́ permet donar continuïtat a l'actual model lingüístic escolar", i l'article del company Pere Bueno intitulat "Centra Martí March, remata Jorge Campos". En qualsevol cas, en un context d'escreix de les polítiques a dretcient divisives, em sembla quelcom maldestre expressar bons desitjos, i no fer bandera del català com a eina de cohesió social.

Evidentíssimament, la nostra llengua pròpia és el nostre patrimoni cultural més important, però supòs que estarem d'acord que el gran repte és que sigui, com afirma Ngũgĩ wa Thiong'o a Descolonitzar la ment, la llegua de la vida real. Val a dir que l'escriptor, acadèmic, i activista kikuiu, manlleva aquest concepte als clàssics del marxisme, concretament a Karl Marx, i a Friedrich Engels que, a La ideologia alemanya: Feuerbach, escrigueren: "La producció d'idees, de conceptes, de consciència, està a l'inici directament entrellaçada amb l'activitat i les relacions mentals dels homes, el llenguatge de la vida real. Imaginar, pensar, les relacions mentals entre homes, apareixen en aquest estadi com a sortida directa del seu comportament material ...".

Esper no ser l'entotsolat soci marxista de l'OCB. Tant se val! La qüestió és si cal emfatitzar en la batalla per a un llenguatge de la vida real en català que garanteixi comportaments materials de cohesió social.