Publicat originalment a dBalears (22-05-2022)
És molt recomanable seguir el
compte de Twitter de Julen Bollain (@JulenBollain). Bollain és d'aquests
economistes als quals, fins i tot els qui no tenim coneixements acadèmics d'economia,
entenem a la perfecció. Fent gala del seu interès pedagògic –i de l’oportunitat
de fer-ho en plena campanya de la declaració de renda, i de la visita d’un
defraudador fiscal coronat d’impunitat-, fa uns dies piulà: "Mentre la
recaptació per Impost de societats s'ha reduït un 40,59% en quinze anys, els
recursos recaptats per IRPF i IVA han augmentat un 30,27% i un 29,79%".
Julen Bollain posava el dit en
una de les nafres més indecents del neoliberalisme globalitzat. El
moviment social a favor d'una fiscalitat justa fa anys que assenyala la
gravetat de l'enfonsament de l'impost de societats. Atenció: aquest impost,
especialment per la competència tributària transnacional dels primers anys del
segle XXI, s'ha
reduït de mitjana global a la meitat des dels anys vuitanta del segle
passat. Evidentment, a aquesta "desfiscalització de les empreses" ha
contribuït en gran manera -i continua fent-ho- la tramposa "enginyeria
fiscal" de moltes multinacionals, amb les grans tecnològiques al
capdavant, però on no falten algunes multinacionals turístiques molt conegudes
per aquestes contrades, o les operadores de megacreuers que visiten el Port de
Palma.
El cas és que l'octubre de 2021
l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va
aconseguir teixir un
acord entre 137 estats, que representen al
voltant del 90% del PIB del planeta, per a la implantació d'un Impost mínim
mundial (IMM). Un acord que, dit sigui de passada, semblava impossible abans
dels efectes en l'economia mundial de la pandèmia de la covid-19.
Les previsions són que la nova
taxa entre en funcionament en 2023. Aquest IMM suposaria una reforma de
l'impost de societats en dos aspectes fonamentals: a) fixaria una taxa mundial
mínima del 15% per als guanys a l'estranger de les empreses multinacionals amb
almenys 750 milions d'euros de facturació global. b) la taxa mínima passaria
del 15% al 25% per als guanys de les empreses que superessin el 10% dels seus
ingressos.
Veurem si aquest acord es posa en
pràctica sense subterfugis ni interpretacions retorçades. La cosa no pinta bé,
com ho demostra que la Unió Europea no hagi aconseguit, avui dia, aprovar una
directiva que reflecteixi l'acord i que els estats membres hagin d'integrar en
les seves regulacions fiscals. Val dir que, d'aplicar-se el citat acord de
manera total, seria un modest pas cap a una mínima justícia fiscal.
Ara bé, en el millor dels casos,
i en la perspectiva d'una justícia fiscal global serà insuficient. L'IMM no
acaba amb els paradisos fiscals, entre altres coses perquè els estats que
encara no s'han adherit a l'acord representen el 10% del PIB mundial. Queda,
doncs, molt d'espai per a l'evasió fiscal.
Les incerteses en la
implementació de l'IMM, i les seves insuficiències haurien de ser un esperó per
a reviscolar la lluita per a una justícia fiscal de debò. Per a fer-ho des de
Mallorca cal parafrasejar una famosa preocupació de Trotsky sobre l’abast del
socialisme: és possible la justícia fiscal en un sol país?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada