“Recordant Joan F. López Casasnovas"

Publicat originalment a dBalears (20-11-2022)

Ahir, 19 de novembre, es va celebrar l'acte "Recordant Joan F. López Casasnovas". Aquestes van ser, més o manco, les meves paraules de presentació:

No és sobrer recordar que aquest acte per recordar Joan F. López Casasnovas l'hem impulsat un grup d'amics i amigues d'en Joan. El gran nombre d'adhesions (de les entitats més importants del país i de les que són més modestes, de sindicats i de partits) fa evident que l'acte era necessari. I ho era que en aquest, diguem-li homenatge, s'emfatitzés el valor de l'amistat. Un d'aquests valors que a la societat de mercat cotitza a la baixa, però que en Joan cultivà –i ens ensenyà a fer-ho- com ningú.

Gràcies a totes les entitats, partits polítics, i sindicats que us heu adherit. Esperem que les institucions estiguin a l'altura i honorin, com corresponguí, a Joan F. López Casasnovas.

Agraïment especial al fotògraf menorquí David Arquimbau, que ens ha cedit la fotografia del cartell per a aquest acte. No és casualitat que hàgim emprat una fotografia del Joan activista. Del Joan contra la Llei Mordassa.

Evidentment, gràcies immenses a les persones que m'acompanyen a aquesta taula. De seguida ens varen comunicar la seva predisposició de ser-hi!

I, finalment, gràcies per totes les facilitats que la gent de Can Alcover ens ha donat perquè ara puguem estar aquí. Des d'un bon principi, els impulsors vam creure que aquesta casa era on s'havia de fer l'acte de record a Joan F. López Casasnovas, premi 31 de desembre Josep M. Llompart de 2019, que atorga l'OCB.

Potser, no sóc la persona més indicada per fer el que estic fent. La meva relació amb Joan F López Casasnovas va ser relativament tardana.

El vaig conèixer personalment quan ja era parlamentari al Parlament de les IB. En tinc un especial record d'acompanyar-lo, amb Vicente Izquierdo que aleshores estava molt implicat a l'Associació de Veïns del barri, a una visita als habitatges del Polígon de Llevant interessant-se, com a parlamentari, de la greu problemàtica que els veïns i veïnes d'aquell barri palmesà tenien en aquells anys. Va ser una lliçó de fer política institucional d'una altra manera. De fer-la de debò. Res a veure amb el màrqueting de l'anomenada "Nova Política".

Però, n'he tingut moltíssima més relació i coneixement de la seva obra en els darreres 10-15 anys.

Bé, el cas és que no sóc jo qui ha de parlar d'en Joan.

I aquestes van ser les meves paraules de presentació de les persones que sí que havien de parlar d’en Joan:

A un dels seus articles setmanals de gener de 2021, Joan F López Casasnovas escriví: Fora la miopia dels de la «realpolitik», convé no perdre de vista que lluitar per la sobirania nacional, la democràcia, i posar-la al servei de les persones és imprescindible per poder decidir quina direcció volem donar a l'economia i a la nostra societat. Segurament, açò és anar contra l'oligarquia i el sistema que la sosté".

D'amistat i d'aquesta radicalitat democràtica d'en Joan, ningú millor que el seu gran amic, Antoni Casero, per parlar-ne.

Al llibre "Un Malson. Viatge de Juan Rodríguez Niebla per les presons de Franco" (editorial Ses Voltes, 2015), en Joan escriu: "Fer memòria no és sols mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant". Òbviament, ho escriu fent referència a la memòria de les víctimes  de la repressió franquista, emperò, pens que és una reflexió aplicable també a la història més recent.

Si volem aprofundir la capacitat d'autogovern –ser més sobirans o, si així ho voleu dir, menys dependents-, convé fer memòria dels inicis d'aquest constructe dit Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Na Nekane Domblás ja exercia de periodista en el Parlament de les Illes Balears en les dues legislatures que en Joan López Casasnovas va ser parlamentari.

Malauradament per un problema personal (no massa greu, però, al cap i a la fi, problema) na Nekane Domblás no ha pogut esser aquí. Però hem tingut la sort immensa que, ara fa tot just vint minuts, Cosme Aguiló -filòleg i amic d’en Joan- hagi acceptat dirigir-nos unes paraules.

"Tanmateix, entre nosaltres el cosmopolitisme ha d'implicar necessàriament desprovincialització, la qual cosa passa per la recuperació de la consciència i l'exercici de la catalanitat des de les Illes". Això ho escrivia en Joan a un llibre col·lectiu (editat per Res Publica Edicions el 1997) intitulat "9 reflexions sobre l'esquerra de les Illes i el repte de 1999". L'aportació seua es titula "Reflexions sobre les esquerres de les Illes" on fa una reivindicació de l'Entesa de l'Esquerra de Menorca i suggereix la conveniència d'estendre l'experiència al conjunt de les Illes. El cas és que no crec que ens hagem desprovincialitzat massa, però les esquerres guanyaren el repte de 1999 i Damià Pons fou el primer Conseller d'Educació i Cultura d'un Govern Autonòmic de Progrés. És un plaer tenir-lo aquí.

Si no m'equivoc, el darrer article d'en Joan publicat a Última Hora i al Menorca va ser el de la primera setmana del passat juliol.

Referint-se a les activitats dels mandataris mundials participants en la cimera de l'OTAN i de llurs parelles, escriu: "Fotos davant Las meninas de Velázquez, visita dels partenaires a un lloc d'acollida per a exiliats ucraïnesos (i per què no als de les CIES, on, malvivint, esperen el rebuig centenars de migrants de pells i procedències diverses?). Més endavant ens parlava dels negocis de la guerra, dels impresentables guanys de les petrolieres, etc. I de la certa apatia social amb tot plegat.

Tanmateix, el que consider especialment rellevant d'aquest –insistesc–, si no vaig errat darrer article de Joan publicat a la premsa local, és la darrera frase: "Qui posa el picarol al moix si no una ciutadania conscient per ben informada?".

Recordar a Joan López Casasnovas, difondre la seva obra, perseverar tossudament en el seu exemple, és, al meu entendre, condició necessària per a una ciutadania conscient.

I en Rafel Ribó tancà l'acte.