“The Wire” a propòsit de les dades de l'EPA estiuenca

Publicat originalment a Diario de Malcora (01-11-2022)

Un policia presenta les estadístiques de delinqüència del Districte Oest de Baltimore. Explica una gràfica intentant demostrar als ciutadans i ciutadanes que l'escolten la bondat de les xifres. La gent s'emprenya. Una dona força exaltada interromp al policia, i, referint-se a la gràfica com a "dibuixet", li etziba al policia quelcom semblant a: "Deixi's de dibuixets, ens comptin el que ens comptin, els nois [els venedors de drogues] tornen a les cantonades i no puc entrar a la meva casa". Tot seguit el major de la policia Howard "Bunny" Colvin -el personatge de The Wire interpretat per l'actor Robert Wisdom- li diu a la dona "em sap greu que amb les estadístiques i les gràfiques hàgim donat una impressió falsa". L'escena del començament d'aquest capítol de l'obra mestra de David Simon segueix amb el compromís del major de fer alguna cosa diferent. En ser preguntat sobre què és el que farà, Bunny contesta: "No ho sé, però no serà una mentida". El que fa és posar en marxa "Hamsterdam", és a dir, tres zones del Districte Oest de Baltimore on es "legalitza" la venda de tota classe d'estupefaents, amb la contrapartida que la resta de carrers i cantonades restin netes de droga. L'experiment funciona, si més no, pel que fa a la baixada de conflictivitat delictiva.

Com David Simon no dona puntada sense fil, l'escena pot ser vista com una metàfora de coses diverses. Sens dubte que la legalització de les drogues és una qüestió a debatre. Ara bé, si he sigut capaç de descriure –esper que amb suficient fidelitat- de memòria aquests minuts de la tercera temporada de The Wire és perquè d'ençà que la vaig veure –i d'això ja fa algun temps-  em va semblar una bona forma d'explicar el fet que, per entendre les realitats socials, no basten les estadístiques. Les vides de les persones són més complexes que allò que, en moltes ocasions, ens mostren els "dibuixets".

Tot plegat ve a tomb de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d'enguany. Amb les xifres hom diria que tot va bé i millor: Creix la població activa (la que té una ocupació laboral, i la que està en disposició i necessitat de tenir-la), assolint la xifra de 694.200 persones (una variació interanual positiva d'un 1,75%). La taxa d'activitat, és a dir, el percentatge de la població en edat de treballar que és activa, se situa en un molt positiu 66,8%. La població ocupada aconsegueix un rècord històric d'ençà que tenim registres de l'EPA en situar-se en 654.100 persones. Això representa que, en aquests mesos centrals de l'estiu, la població amb ocupació ha crescut un 7,1% en termes interanuals, i que la taxa d'ocupació (percentatge de persones ocupades en relació amb la població en edat de treballar) és del 62,9%. Tercera dada estadística, també positiva: La població aturada se situà en 40.200, amb una espectacular variació negativa en relació al tercer trimestre de 2021 de més del 44%. Endemés, la taxa d'atur és del 5,8%, la qual cosa vol dir que, des de l'òptica mainstream d'anàlisi dels "mercats de treball", la situació és de gairebé plena ocupació.

Fins aquí les dades més rellevants de l'EPA estiuenca. Seguint amb la metàfora de l'escena de The Wire, la senyora de Baltimore que increpà al policia ens podria dir que ens deixem de dibuixets de la situació laboral, que, diguin el que diguin les estadístiques, resulta que durant aquest estiu les cues de treballadors i treballadores pobres no han aturat d'allargar-se a les portes de les entitats de caritat, que les professionals dels serveis socials públics han tingut gairebé tanta càrrega de feina com les Kellys. I és que, l'últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) emfatitza que no és la desocupació el que defineix la pobresa, i que, per contra, dins del grup de persones pobres, aquelles que tenen ocupació són el grup més nombrós. D'aquí plora la criatura, ara per ara, en matèria de descohesió social!