Una setmana amb el Polisario

Publicat originalment a dBalears (22-01-2023)

Basta llegir el llibre "El Frente Polisario. Desde sus orígenes hasta la actualidad" de Carlos Ruiz Miguel (Almuzara, 2022) per a, si hi havia algun dubte, confirmar que la història del Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro (POLISARIO) és, si fa no fa, la del conflicte del Sàhara Occidental. Front Polisario i lluita per l'autodeterminació i la independència de la darrera colònia d'Àfrica han esdevingut inseparables. Per això, no tinc cap dubte que la setmana passada fou una setmana amb el Polisario. Una particular setmana marcada de frisança per la llibertat del poble sahrauí.

Dilluns començà amb la gravació de l'entrevista a l'eurodiputat del Grup de l'Esquerra Europea i militant d'Anticapitalistes, Miguel Urbán, que havíem d'emetre al programa "Veu Sahrauí" de l'endemà. Miguel Urbán ens explicà de què va això del "Marrocogate". Resulta que la trama de corrupció a l'engròs i de suborns a balquena descoberta al Parlament Europeu, coneguda com a "Qatargate", és, sobretot, una pràctica mafiosa impulsada pel Marroc, emprada per comprar voluntats dels eurodiputats i eurodiputades per afavorir els interessos de la monarquia medieval alauita. Interessos contraris a la legalitat internacional, al respecte als drets humans, i a la decència. Urbán ens contà que l'ordre europea d'arrest contra l'ex eurodiputat socialista italià Pier-Antonio Panzeri (el cervell de la trama corrupta), la seva dona i la seva filla, diu que els suborns i pagaments de favors venen tant o més de Rabat que no de Doha. Que això ho ha confessat Francesco Giorgi, l'antic assistent de l'eurodiputat socialista, i parella de l'eurodiputada grega Eva Kaili, ja exvicepresidenta del Parlament Europeu. Per això, malgrat que els grans mitjans de comunicació espanyols han aixecat un nou mur del silenci sobre aquesta realitat, cal parlar de "Marrocogate".

L'eurodiputat esquerrà comentà que no el sorprenia gens  que populars i socialistes espanyols i europeus estiguin sempre mobilitzats en defensa dels interessos marroquins. De fet, Miquel Urbán, en un fil de Twitter de fa devers un mes, escrivia: "Res d'això és nou per als qui estam pel Parlament Europeu. És un comentari generalitzat que, durant les sessions plenàries, l'ambaixada marroquina té pràcticament una oficina permanent en el bar d'eurodiputats".

Dimarts es va emetre en directe "Veu Sahrauí", el programa de ràdio de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears que, cada quinze dies, fem en directe a Ona Mediterrània. El resum de notícies de l'actualitat sahrauí que ens prepara i presenta Núria Perea, la columna d'anàlisi que, en cada programa, ens regala Ramon Orfila, i un poc de música sahrauí, completaven el programa que, si us ve de gust, podeu escoltar aquí. L'acomiadament del programa, amb el tema interpretat per Mahfud Aliyen & Nayim Alal, intitulat "Visca el Polisario", no va ser casualitat. El divendres anterior havia començat el XVI Congrés del Front Polisario.

Dimecres la premsa publicà que Pier Antonio Panzeri, el presumpte capo del "Marrocogate" –tot i que gairebé tots els titulars únicament continuïn parlant de "Catargate" (sic)-, ha signat amb la Fiscalia Federal belga un anomenat "acord de penediment" en el qual admet la seva participació delictiva en els suborns i es compromet a compartir informació "substancial" que pugui ajudar a esclarir la recerca. L'advocat de Panzeri confirma que l'estructura del "Marrocogate" és l'antesala del "Catargate". En sabrem de grosses!

La setmana continuà amb notícies que arriben de la wilaya (campament de refugiats de Tinduf) de Dajla on es desenvolupa el XVI Congrés del Front Polisario. Aquest congrés és força important. Serà un congrés històric marcat per la ruptura, des de novembre de 2020, per part de Marroc de l'alto el foc firmat entre el Front Polisario i el Regne del Marroc en 1991. No debades, l'eslògan de congrés és: "Intensificar la lluita armada per a expulsar a l'invasor i culminar la sobirania". La transcendència del conclau sahrauí es va fent evident en la mesura que passen els dies. Els debats es prolonguen, es presenten dues candidatures a la secretaria general (un fet històric), les votacions –robustament democràtiques- s'allarguen ...

Mentrestant, es produeix un altre fet històric en el Parlament Europeu: per primera vegada en 25 anys es discuteix i vota una resolució sobre els drets humans (DDHH) al Marroc. L'Eurocambra trenca un silenci de dècades i critica la situació dels drets humans al Marroc. En la resolució aprovada també es demana que al Marroc se li apliquin les mateixes mesures cautelars que a Qatar, per exemple, suspendre l'accés als representants dels interessos Marroquins mentre duri la recerca sobre corrupció al Parlament Europeu.

A tocar el cap de setmana es fan públics els resultats: Brahim Gali ha comptat amb el 69% dels vots, enfront del 31% a favor de Bachir Mustafa Sayed. El Front Polisario informa que la principal conclusió del congrés és "intensificar la lluita en tots els àmbits, el militar, el diplomàtic, el comunicatiu, etc." El reelegit secretari general, i, conseqüentment, President de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), declara que els sahrauís són "defensors de la pau" i que la situació de guerra ha sigut imposada pel Marroc.

És clar que és possible militar en el pacifisme, i, alhora, en la legítima causa sahrauí. En vindran moltes més de setmanes amb el Polisario. Seguim!