La
definició del terme “transició” que m'agrada especialment és aquella que
defineix el mot com a procés que no sols apunta a un horitzó, a un escenari
futur, sinó que també assenyala l’origen del qual es parteix i que es vol
deixar enrere. Definir una transició és, per tant, construir un dels possibles
camins pel canvi.
En
el món de la conservació mediambiental i de l'economia ecològica el concepte de
transició apareix en els anys 70 del segle passat. Va ser molt important per a
la seva relativa popularització el famós informe “Els límits del creixement”
(1972) que insistia en la necessitat d'una “transició” des d'un model de
creixement (sense límit) a un d'equilibri. L’informe va posar sobre la taula
els riscos ecològics induïts pel creixement econòmic i demogràfic.
A
hores d’ara, en plena triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, espais
naturals) i de baixada estructural dels estàndards de qualitat de vida
d’amplíssimes capes de la societat europea, la necessitat de transitar és una
tasca inajornable. Mallorca –i el conjunt de les Illes Balears i Pitiüses-
hauria de ser a hores d'ara una societat amb una economia, un instrumental de
cohesió social, un mercat laboral, una agenda ecològica... que transités cap a
un nou paradigma economicosocial. No posar en marxa aquest procés transicional
és hipotecar a curt termini el nostre benestar, i, alhora, una hipoteca pel futur
de les joves generacions.
Si
no van associats a un procés de transició de l'actual model de creixement, és a
dir, de l'actual model balear d'inserció a l'economia global, expressions com
ara sostenibilitat, circularitat, model regeneratiu, etc. no són altra cosa que
subterfugis semàntics que defineixen la perpetuació d’allò que hi ha:
Monocultiu turístic, descohesió social (la crisi d’habitatge és un factor
medul·lar en el greu trontollament de la nostra cohesió social), saturació
demogràfica, turistificació a balquena que, i això és molt important, furta a
les persones residents qualsevol horitzó raonablement plausible de qualitat
vida, precarietats vitals (laborals, socials)...
Per
tot plegat té tanta impotència que el Fòrum de la Societat Civil presentés la
setmana passada el primer dels informes de
l’evolució de les transicions.
En aquesta primera entrega els indicadors presentats fan referència a la “Transició
social”, i les conclusions del Fòrum són contundents: i) “les dades d’evolució
observades pel que fa a la població i al mercat laboral mostren que s’està
donant continuïtat al patró històric per altres sortides de crisis econòmiques
i turístiques: més activitat turística, més mà d’obra estrangera i més pressió
humana sobre el medi ambient. És el camí del model insostenible que ja
coneixem”. ii) vulnerabilitat i habitatge encara són assignatures pendents
d’iniciar qualsevol transició.
Tornant
a l’inici d’aquestes ratlles: Si emprendre una transició és construir un dels
possibles camins de canvi, hom diria que ho tenim tot per fer. És més, les
notícies de la fira turística de Berlín (ITB) de més Tot Inclòs i reducció de
la duració de la ja baixa estada dels turistes alemanys, és afegir aigua al
banyat. Sense embuts: No anem bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada