Creixement turístic amb més estacionalitat

Publicat originalment a dBalears (16-07-2023)

Va haver-hi un temps que l'estacionalitat del monocultiu turístic illenc no aturava d'augmentar. Van ser aquells anys en els quals a zones turístiques, com ara, Magaluf o Platja de Palma, les llums d'hotels, que des de la seva inauguració romanien enceses en els mesos de tardor i hivern, es varen apagar en els mesos no estiuencs. Van ser anys durs pel que fa als treballadors i treballadores. Molts varen passar de fixos de tot l'any a fixos discontinus.

Entorn l'any 1997 va ser convenient asseure's a una mesa per pensar, discutir, i acordar un pla de desestacionalització. En aquell pla –una iniciativa del aleshores conseller de turisme, el difunt José María González Ortea- es tractaren aspectes estructurals com, a tall d'exemple, la connectivitat. Però també el pla va entrar en la necessitat de remoure inèrcies socials i institucionals bàsiques però molt ancorades en el tarannà estacional del monocultiu turístic des del seu primer boom. Com anècdota, record que una de les mesures incloses en el pla va ser fer gestions per tal que la Seu de Mallorca ampliés els horaris de visites turístiques als mesos de tardor i hivern.

A Mallorca començàrem el tercer mil·lenni amb una embranzida, si més no discursiva, de la desestacionalització com a un dels grans objectius turístics. Semblava que l'horitzó era que tots els mesos de l'any fossin com el juliol o l'agost. El negacionisme sobre la necessitat d'establir límits ve de lluny. Començaren les veus, veritablement eren murmuris en mig l'eixordadora melé desestacionalitzadora, que gosàrem posar un poc de seny, i xerràrem de "desestacionalitzar fins que ecològicament fos possible". Em treu de polleguera que, encara ara, els sindicats segueixen amb la matraca discursiva de la desestacionalització sense esmentar els límits biofísics de l'illa.

Inclòs va haver-hi un temps en el qual es publicà el "Llibre banc del turisme de les Illes Balears" (2009) que advocava per "una nova cultura turística". Mai va quedar clara quina era aquesta nova cultura, però hom podria intuir que es tractava de "fer més, amb menys". És a dir, no créixer sobre la base de polvoritzar cada any el rècord del nombre de turistes de l'any anterior.

En qualsevol cas, ja en temps d'evidències científiques a balquena de l'emergència climàtica i ecològica es posà en circulació el constructe "aplanar la corba". És a dir, desestacionalitzar creixent en nombre de turistes en els mesos de baixes arribades, i decreixent en els mesos de màximes arribades.

Com ha acabat tot plegat? Idò sembla que, en relació amb els anys noranta del segle passat, ha augmentat l'estacionalitat turística. Segons un recent informe del Consell General d'Economistes d'Espanya, en 1997 el 47,21% del total de turisme arribat a les Illes Balears es concentrava en els mesos de juliol, agost i setembre. La sorpresa és que els turistes arribats en els mateixos mesos estiuencs del passat any 2022 van constituir el 48,73% del total. No s'ha desestacionalitzat. La corba ha crescut tota ella sense aplanar-se.

El creixement turístic amb més estacionalitat d'aquestes darreres dècades és la constatació  del fracàs del model de societat liderat per les elits, un fracàs a costa de la massificació que hem de sofrir les persones residents, l'ecosistema illenc, i una cohesió social que va a la baixa. El risc de desastre sistèmic s'accentua amb l'arribada dels i de les  governants del partit del creixement sense límits i sense complexos. Ara més que mai: #SenseLimitsNoHiHaFutur.