Descaradament "business-friendly"

Publicat originalment a dBalears (30-07-2023)

El proppassat dijous, 27 de juliol, es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al segons trimestre d'enguany. És un trimestre important pel que fa a l'anàlisi de la situació sociolaboral en un model econòmic, com el de les Illes Balears, que manté el seu component estructural d'estacionalitat. El tercer trimestre de l'any és el de les festes de pasqua i l'inici de la "temporada turística". Per això, qualsevol comparació amb una mica de rigor i seny s'ha de fer en relació amb el mateix trimestre d'anys anteriors.

Les dades més rellevants són les següents: 1. La població activa (conjunt de la població en edat, condicions, i voluntat de treballar) se situà en 689.600 persones (superior en un  2,1% en relació amb l'any 2022). 2. El total de població ocupada (és a dir, les persones que en el moment de ser enquestades havien treballat a canvi d'una remuneració almenys una hora) va ser de 640.300 persones (4,6% d'increment interanual). La taxa d'ocupació passa del 59,3% en 2022, al 60,4% enguany. 3. La població assalariada creix entorn del 7% en passar de 506.400 a 545.100 persones. 4. La taxa d'atur decreix interanualment passant del 9,3% del segon trimestre de l'any anterior, al 7,2% del 2023.

Ara bé, allò que no es pot menystenir és  que el creixement poblacional sembla no tenir aturador (de 1.032.000 persones de 16 i més anys el segon trimestre de 2022  a 1.060.700 en 2023). El funcionament de l'aparell productiu de monocultiu turístic no entén de límits, ni dels perills de sobrepassar les capacitats de càrrega d'un territori insular fràgil. És la lògica del model politicoeconòmic de "business-friendly" sense complexos: Tot pel negoci. Les "externalitats" ecològiques, de desigualtat i injustícia social, de les males condicions laborals, són això: externalitats secundàries que fan nosa.

En l'anàlisi oficial d'aquestes dades de l'EPA, el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, tot seguit de valorar-les com a "molt positives" agraí, sense despentinar-se, al teixit empresarial la seva empenta i compromís amb la creació d'ocupació.

Ho agraeix com si el teixit empresarial fos una xarxa d'ONGs dedicada al bé comú al marge de l'augment de benefici empresarial i de la retribució a l'accionariat. En una economia social de mercat decent hi ha altres agraïments a fer. Les democràcies sustentades únicament en criteris i valors empresarials (pro-empresa) són figues d'un altre paner que haurem de comentar en una lata ocasió

En qualsevol cas, ho són "molt positives" les dades de l'EPA que comentam? N'hi ha una dada de la qual se'n xerra molt poc, però que és clau: Una de cada quatre persones assalariades a les Illes Balears té una antiguitat a l'empresa inferior a un any. Un indicador del pes de les inseguretats i precarietats laborals a casa nostra.

Sembla que en menjarem per pa i per sal d'anàlisis de la situació sociolaboral descaradament "business-friendly". No quedarà més remei que insistir tossudament en l'anàlisi alternatiu: les xifres seran bones en la mesura que el treball remunerat guanyi capacitat d'integració social. Altrament dit, seran bones quan la pobresa laboral esdevingui en un mal record.