Intervenció a l’acte homenatge a Jaime Bueno. Palma, 9-11-2023
Bona tarda.
Idò sí, he tingut la
immensa sort de conèixer a Jaime Bueno. Però, sobretot, he tingut el privilegi
de compartir amb ell militància sindical (a CCOO) i política (al PC i a EU).
Així i tot, tinc la
impressió que en aquest acte de record i homenatge, amb la pluralitat i
diversitat de gent i d'organitzacions que estem aquí, el relat de records
personals, de les anècdotes, de les alegries, i de més d'una emprenyamenta, de
les victòries, i, també, de les derrotes compartides, perd tota importància.
El privilegi de poder
dir aquestes paraules, el vull emprar per reivindicar, tot i que sigui molt
breument, l'empremta col·lectiva d'en Jaime Bueno. Perquè, diguem-ho sense
embuts: Segur que en les darreres dècades a aquesta terra, hi ha poques causes
justes sense la petjada professional i del compromís militant d'en Jaime.
Tanmateix, no em puc
estar de fer-ne menció a un record que, de segur, és compartit amb molts
vosaltres. M'agrada recordar-lo pels carrers de Palma, en els entorns dels
despatxos on va treballar, i dels jutjats, caminant de pressa amb una carpeta o
papers davall del braç. Semblava tenir sempre coses que fer i pressa. Bastant
pressa...
No
debades n'hi ha tantes d'injustícies per combatre! I tanta pressa per
eliminar-les!
Malgrat el desfavorable
context polític, ecològic, social, econòmic, de respecte als DDHH actual, el
millor homenatge a Jaime Bueno és no
defallir de caminar amb tanta presa com ell ho feia, i agafar velocitat en el camí cap a una
societat, no només, un poc més justa. Si no justa de debò, radicalment justa i
democràtica!
Però, amigues i amics,
serà molt mal de fer semblar-se a la seva manera de passar per la vida, amb tanta dignitat i bonhomia.
Atenint-me a l'escaleta
de l'acte, toca dir unes paraules sobre el sindicalisme i la tasca de Jaime
Bueno com a advocat laboralista.
Ras i curt: Jaime Bueno
va ser un advocat laboralista que, a parer meu, no va perdre mai la utopia de
fer realitat un dret laboral protector de les classes subalternes, un dret
laboral reparador, si més no en part, de les injustícies en el món del treball
remunerat.
Val a dir que, amb en
Jaime, compartia –em consta- que "La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos,
ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá ¿Entonces
para qué sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar",
en paraules de l'estimat Eduardo Galeano.
En la carrera
professional d'advocat laboralista de Jaime Bueno, mantenir aquesta utopia,
crec, ha sigut fonamental per a indignar-se –en Jaime s'indignava molt!- però
no defallir en la perseverança d'un horitzó millor.
Tinguin en compte que,
en les tasques d'advocat laboralista del company que avui homenatgem, les seves
eines legals han sigut estructuralment cada cop menys favorables a les persones
treballadores. L'època del –segur que momentani- triomf del constructe
politicosocial del neoliberalisme, de reforma laboral permanent, amb en balanç
global de desprotecció del treball, farcit de precarietats i inseguretats
laborals i vitals no va ser –ni ho és encara ara- fàcil per
a un laboralista vocacionalment decidit a reclamar justícia social,
fossin quines fossin les ferramentes legals que podia emprar.
El cas és que Jaime
Bueno fou capaç de ser l'advocat
defensor dels drets i la dignitat
de molts col·lectius laborals de casa nostra. Però deixeu-me donar-li les
gràcies per haver sigut de forma destacada l’advocat del precariat, un
professional laboralista contra la tirania dels mercats.
Reconec l’error: Amb en
Jaime, girava la llengua. Com, malauradament,
és massa tard per rectificar:
¡Gracias, Jaime por tu ejemplo de republicanismo plebeyo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada